L'entusiasme com a dissidència

Certament, l'actual sentit d'època es caracteritza per uns ànims socials caldejats, pel cansament, pel rebuig de la política i per la desafecció, aquesta paraula tan repetida en el darrer temps. I és un sentit d'època en què la mala maror predomina i s'imposa a altres elements tan característics de l'ésser humà com la solidaritat, l'entusiasme o la il·lusió.

I en el si d'aquest clima general, l'extrema dreta o la dreta extrema, tant es val com els anomenem, han treballat de valent per aguditzar les pitjors emocions socials i humanes. Han atiat la rancúnia, el temor, la por, l'odi. Han activat la visceralitat més tòxica per difondre les seves idees i el seu projecte polític que no és altre que un projecte petit. Un projecte que té al·lèrgia a la diversitat de qualsevol mena i que rebutja els drets col·lectius, aquells que ens garanteixen la seguretat de viure bé.

És així com s'han convertit en els adalils de la violència política i verbal. Ja no els fa gens de vergonya ni pudor emetre prejudicis o comentaris pejoratius vers qualssevol col·lectiu que tinguin en el punt de mira: immigrants, persones LGBTI, dones o pobres. Jo fa temps que penso que és hora de donar-li la volta a tot plegat. Que no podem ser tolerants amb els intolerants i que els hem de plantar cara seriosament. Que no els surti gratis anar pregonant els seus insults als més dèbils.

Caldrà pencar i canviar el sentit d'època. Fer de l'entusiasme la dissidència contra aquest desencant generalitzat. Tornar a il·lusionar-se per un futur sense odi i plenament solidari.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.