Envellir amb qualitat de vida

El cens de Sant Cugat dona molta informació dels seus habitants i de llurs condicions. Si de l'any 2015 agrupem els habitants per edats i en fem 3 grups: de 0 a 30 anys, hi ha un 36%, de 30 a 65 anys, hi ha un 51% i més de 65 anys hi ha un 13%. L'any 2011, aquests percentatges eren molt semblants. Ara bé si fem la comparació amb nombres d'habitants, entre el 2011 i el 2015, veurem que en els dos primers grups l'increment és petit i en canvi en el tercer grup, persones de més de 65 anys han passat de 9.005 (2011) a 10.996 (2015), amb 5 anys representa un increment del 22%. El col·lectiu de la gent gran augmenta considerablement.

En moments de dificultats com l'actual, és necessari que el nostre país destini part dels seus recursos, cada vegada més escassos a polítiques de millora de la vida actual i futura de la nostra població gran.

Segons paraules del Dr. Marc Antoni Broggi, en una conferència, envellir és un procés natural, no una malaltia, tot i que comporta un declivi progressiu i variat de facultats. Ser vell s'ha vist de manera diferent al llarg de la història, amb més o menys acceptació per part de l'entorn. Mai el vell havia tingut tants mitjans al seu abast com ara en la nostra societat occidental: materials, d'atenció sanitària, etc. Però, en canvi, en ella ha vist disminuir la consideració i el respecte que mereixia la seva condició.

Per això resulta tan revolucionària la idea de l'envelliment actiu, aquell en el qual segons l'OMS "s'optimitzen les oportunitats de benestar físic, social i mental durant tota la vida, amb l'objectiu d'ampliar l'esperança de vida saludable, la productivitat i la qualitat de vida en la vellesa".

Parlava l'altre dia amb una senyora gran de Sant Cugat, ja jubilada, que m'explicava amb quina il·lusió la seva mirada es gira sovint cap endins per augmentar els seus coneixements i la seva solidesa personal, acompanyada d'altres persones d'edat similar, que volen iniciar el que els hi queda de vida, àvids per saber més i per poder compartir les seves experiències amb gent més jove, això no és sempre fàcil.

Aquest és el repte que té la nostra societat actual, també a Sant Cugat. Les persones quan es jubilen, a causa de l'augment de l'esperança de vida, els hi queda aproximadament un terç de vida al davant. Què podem fer per acollir-los, escoltar-los, que puguin continuar desenvolupant lligams afectius, capacitats cognitives, perquè envellir actiu és fer salut i permetrà millor qualitat de vida.