És compatible 'marxar' amb 'passejar'?
La Serra de Collserola està condemnada a rebre atacs de tot tipus
Davant de l’allau de crítiques, notícies i manifestos efectuats en contra d’aquestes pràctiques, el Consorci del Parc de Collserola, òrgan encarregat de la gestió del parc i que té la finalitat de “promoure l’ús respectuós i sostenible d’aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals” –segons la seva pròpia pàgina web-s ’ha pronunciat al respecte. Així, davant del requeriment popular de que no s’autoritzin les pràctiques militars dins l’espai natural del parc de Collserola, ni s’efectuïn maniobres militars amb soldats uniformats i equipats, s’ha respost que:
a) no s’estan fent maniobres militars, sinó que s’estan fen marxes o caminades –entenc que les pràctiques i maniobres es fan caminant i que les marxes són pràctiques militars, però no en sóc experta. b) afirma també el Consorci que les activitats realitzades no vulneren les normes d’ús de l’espai i no afecten negativament l’entorn ni entren en conflicte amb altres activitats col·lectives.
Està clar que les activitats susceptibles de dur-se a terme al parc, almenys de forma organitzada, han de ser objecte d’autorització especifica i és aquest permís el que ha d’analitzar en profunditat si l’activitat en si és compatible amb els valors del parc o no.
Entenc que és aquí on neix la incompatibilitat que determina la improcedència de l’autorització d’aquestes activitats. Així, de les característiques del Parc natural que els usuaris valoren no són únicament les naturals, ecològiques i relatives a la vegetació sinó que també es valora un status quo conformat per l’ambient de tranquil·litat així com el gaudí de la natura i la pau a tocar dels diferents municipis limítrofs amb el Parc. Crec que aquesta pau i la possibilitat de passejar pel parc en unes condicions també constitueix un valor essencial i natural d’aquest espai i com a tal ha de ser tutelat i vetllat pel Consorci. La incompatibilitat entre les pràctiques, maniobres i entrenaments militars amb el valor natural relatiu al dret de gaudir del parc de forma pacífica, silenciosa i natural és el que habilitaria la denegació del permís per exercir aquestes activitats.
Entenc que no n’hi ha prou amb una valoració genèrica relativa a que no s’afecta negativament l’entorn o què la normativa vigent no prohibeix aquest tipus d’activitats al parc. Per valorar si la normativa limita l’exercici d’aquestes autoritats primer s’ha de tenir clara quina activitat es du a terme; horaris, número de participants, naturalesa de l’activitat etc...i quins valors es pretenen protegir. Aclarint aquests conceptes de ben segur que es trobarà una resposta a si són compatibles.
Segueix @Maria_NR a twitter