És molt demanar?

Us imagineu que als camps de rugbi, hoquei, futbol hi haguera equips femenins i masculins amb la mateixa importància, inversió i atenció? Us imagineu que tots els equips esportius de Sant Cugat garantissin un espai segur, des de la pedrera fins als equips professionals, lliure de violències masclistes? Us imagineu que les dones esportistes tinguessin el suport de totes per poder jugar i practicar la seva passió?

Us imagineu que els escenaris i les programacions culturals fossin paritàries? Us imagineu que en cap dels espais d'assaig i de creació hi hagués abús de poder? Us imagineu que les nostres filles poguessin tenir referents femenins que toquin la bateria, facin el disseny de llums d'un espectacle o bé siguin directores d'algun equipament cultural de Sant Cugat?

Ens agradaria no haver d'imaginar-nos tot això. Ens agradaria començar un nou curs fent allò que ens agrada i sentint-nos segures. Ens agradaria que tots els espais tant esportius com culturals de Sant Cugat creessin protocols per prevenir les violències masclistes. Ens agradaria que aquests protocols servissin per prevenir possibles agressions, no per blanquejar la imatge d'un club, d'una acadèmia o d'un teatre. Ens agradaria que quan es donin situacions de violència masclista o discriminació contra les dones tota la societat hi fos, al costat de les dones, per portar a la pràctica el canvi de consciència feminista: des de les mateixes jugadores i jugadors, treballadores i treballadors de la cultura a tota la població. 

Tant de bo acabem la temporada amb un Sant Cugat lliure d'actituds masclistes i amb protocols de qualitat. Sabem que això no serà fàcil, per això necessitem la complicitat i el suport de totes per aconseguir-ho. Si toquen a una, ens toquen a totes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.