Opinió

Un escenari ple

'Sovint em pregunto si tenim prou valorada tota aquesta força interpretativa, si podrem seguir organitzant aquest tipus de treballs compartits'

El proppassat dia 1 de desembre es va fer a la Nau de Cultura de Valldoreix la cloenda de la 30a Mostra de Teatre. Es va representar El drapaire de Pilar Almendros i Trini Escrihuela. En paraules de la Trini, una de les autores, comenta del drapaire que és un "personatge que, amb la saviesa que li ha donat el seu caminar pel món, compartint tota mena d'emocions, persones i situacions, ens qüestiona algunes contradiccions de la societat de l'època".

Són onze escenes representades per 23 actors i actrius de set companyies, quatre de Sant Cugat (Pedra i Sang, Fila Zero, Amants del Teatre, Dxoc Teatre) i tres de Valldoreix (Magma2011-La Serreta, Cercle dels Marxosos i Grup de Teatre Espiral), amb els seus directors i directores, tres regidores i una direcció tècnica.

Quan parlo d'un escenari ple, no m'estic referint solament a la quantitat, d'actors i actrius, sinó que també i sobretot a la qualitat de la interpretació i la relació entre companyies i actors. Feia temps que tot aquest sediment teatral que tenim al poble no s'unia per a fer una cosa tan especial com aquesta.

Sovint em pregunto si tenim prou valorada tota aquesta força interpretativa, si podrem seguir organitzant aquest tipus de treballs compartits. Una efemèride digna d'aquesta cloenda de la 30a Mostra.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.