Fem balanç?
Quan una treballa de periodista se sent a dir molt sovint que només ens interessen les males notícies; o <strong>el tòpic aquell que “les bones notícies, no són notícia”</strong>
Deixant de banda aquell nivell personal que no té cabuda, repassant les pàgines del Diari m'adono que no tot és tant dolent. Ens ho pinten com si tot plegat fos la fi del món. “De quin món?, em pregunto jo”. D'acord, hi ha crisi, tornarem a entrar en recessió, hi haurà qui les passarà canutes (els altres, no ho passarem gaire millor), no podrem canviar de cotxe (i menys encara de casa), i alguna que altra nova llei ens fotrà la festa enlaire. Ja. Bé. Que no ho sabíem això? De fet, és la història del mai acabar.
Però, em sembla a mi que, més enllà de totes aquestes històries “per a no dormir”, hi ha vida intel·ligent que veu molt més enllà (i no parlo de l'Smart Street, que encara no l'acabo d'entendre). Vau veure els ulls dels petits el dia que es van encendre els llums de Nadal a Sant Cugat? Jo sí. I tot i anar corrent (com sempre) amunt i avall, se'm va escapar un somriure (ho confesso).
Tampoc heu vist quants voluntaris hi havia en cadascun dels actes organitzats de manera solidaria a Sant Cugat? A mi, em falten dits (i molts) per comptar-los tots. I que me'n dieu de tots els acords (positius per als ciutadans), les propostes de millora (que algunes tiren endavant, encara que sempre pensem que no ho fan), i les petites alegries de cada dia? Existeixen. Us ho asseguro.
Jo no sé si el 2011 ha estat millor o pitjor que el 2010, i menys encara puc endevinar si el 2012 serà millor o pitjor que el que ara deixem enrere. Però crec que en aquesta vida, no tot són males notícies. Que si busques, i no estan tan amagades, hi ha infinitat de coses petites que fan que fer balanç valgui la pena. Perquè hi ha una cosa que me la va recordar l'artista Paco Minuesa fa ben pocs dies. I és que, passi el que passi, estem aquí, hi ha algú que ens estima i a qui estimem, i ja està. Això és el que compta de veritat. Tota la resta, va i ve.
Feliç 2012 a tots i totes, i Carpe Diem, que la vida són dos dies, i un, ja l'hem gastat...
Segueix @CintaCC a twitter
Més informació