Fer-se trampes al solitari
A mi el que em recorda tot això és a aquells pillastres que feien el joc de trobar la boleta
El senyor Puigdemont va acceptar, abans de ser nomenat President, l'encomana de portar a Catalunya cap a la independència, tal com el mateix ha dit. En compliment d'aquesta encomana, ha estat fent tot el possible per aconseguir-ho, planificant mil·limètricament el camí. Finalment, i després d'enfilar primer cap a la DUI, va recular i va tombar cap al referèndum, veient que no tindria suport internacional.
Una vegada fet el referèndum (el que va poder tenint en compte que estava suspès pel TC) sense tenir cap garantia, el donà per bo i digué per activa i per passiva que declararia la independència sí o sí. El que va fer llavors és declarar-la sense dir-ho i suspendre els seus efectes per donar una oportunitat al diàleg amb l'Estat.
A mi el que em recorda tot això és a aquells pillastres que feien el joc de trobar la boleta dins d'algun dels tres cubilets a les Rambles de Barcelona fa temps. En aquell joc la bola estava, però no la podies trobar perquè feien trampes.
Avui estem vivint aquell mateix joc a la política, amb un President de la Generalitat que el que fa millor és fer de triler, en compres de fer de president de tots els catalans.