Festa Major
A qui no li agrada la Festa Major? Malgrat que jo la gaudia molt més de jove, em segueix agradant i en segueixo gaudint
La manera de gaudir-ne però, ha canviat amb els anys. Ara gaudeixo més de voltar i veure l'ambient, de seure en algun dels xiringuitos que munten a la Plaça Barcelona i dels sopars de tapes, que de la festa nocturna. I és en aquest punt, quan comença la festa nocturna, que em considero afortunat per no viure al centre i entenc perfectament les queixes dels veïns que han d'aguantar el sarau fins a altes hores de la matinada.
I és que tinc la sensació que la Festa Major s'ha anat fent gran, es fan més dies de festa, es fan més activitats, s'allarguen fins més tard, i això, va en contra del descans dels veïns.
Ja no es tracta de si un ha de matinar per anar a treballar o no, es tracta de quelcom tan senzill com el dret al descans, ni més ni menys, que el dret que tenen la resta a divertir-se durant les festes.
L'ajuntament té un repte important, que és el de buscar solucions efectives al problema donant resposta a les demandes de tothom.
Això sí, la resposta ha de ser creativa, el d'aprovar un reglament que permeti allargar les activitats durant la setmana de festes o enviar els veïns fora de Sant Cugat perquè no hagin de conviure amb el sarau, no són la solució.
Potser no seria tan complicat organitzar concerts divendres i dissabte fins tard i la resta d'activitats fer-les entre setmana fins a les 22.00 o 22.30 hores. O potser habilitar els voltants de les zones industrials per a fer-hi les activitats.
En general, en aquesta societat tan moderna en la que vivim, tots exigim tolerància i respecte, però la realitat és que com no ens posem mai en la pell dels nostres conciutadans, no tenim gens de respecte per res i cada cop som menys tolerants.
Bé, gaudiu de les vacances i, els que encara teniu inquietud per viure en una societat millor, penseu per què sempre tots parlem de drets i mai parlem d'obligacions. Si trobeu una resposta, me la feu arribar.
Ja tenien raó Els Pets quan cantaven allò de "I com més et conec, molt més m'agrada el teu gos".