Jordi Casas, historiador.

Opinió

Festa Major

Com és sabut, l’Ajuntament ha organitzat un cicle de xerrades sobre las Festa Major amb la intenció d’anar definint un nou model de festa. No he estat en totes, no es pot estar a tot arreu a l’hora, però, pel que he escoltat a les tres que he assistit, considero que estic en condicions de dir-ne alguna cosa. Les intervencions més trencadores sens dubte foren les de Joan Font, director d’escena i provocador cultural, i de Bienve Moya, etnòleg i gestor cultural. Els dos ens van recordar que una Festa Major és un moment excepcional, en la mesura que representa una forma excepcional d’organitzar el temps i gaudir dels espais de la ciutat. És una manera de reconèixer la ciutat i els seus espais i, en definitiva, és sentir-se formar part d’una col·lectivitat. En les seves reflexions hi havia implícita la reivindicació d’una festa viscuda, on el ciutadà és part activa.  Però, aquesta fou en part la meva intervenció en el col·loqui, estem acostumats a que ens facin la festa, a ser-ne usuaris.

Efectivament, a partir dels primers ajuntaments democràtics els pressupostos de les festes majors es van disparar, i amb ells els catxés dels artistes, i la gent es va acostumar a tenir una bona festa, on tot és de qualitat i gratuït, però en la qual pren part d’una forma bastant passiva. Però, ara la cosa va de retallades i allà on no arriba el diner ho haurà de fer la imaginació i l’esforç associatiu. I la imaginació i el teixit associatiu són el que són. Com van dir els dos conferenciants esmentats, la consolidació dels canvis és lenta. Definir un nou model de Festa Major, sigui el que sigui, no serà fàcil. Ara bé, aquest sembla el moment adequat per intentar-ho.

A veure què en surt!