Festa sí, lluita també!
Després de gairebé dos mesos d’interminable clausura bibliotecària, no hi ha res com seure a la terrassa de casa, obrir el programa de la Festa Major i encerclar aquelles activitats que no em penso perdre
La present edició compta amb un importantíssim valor afegit. Després de la polèmica que va culminar l’any passat amb la suspensió de les Barraques, els espais dedicats al jovent ocupen enguany el lloc que els pertoca: el centre de la ciutat. Queda enrere, per tant, el model caduc (si més no al meu entendre) de festa engabiada, envoltada de policia i incomprensiblement allunyada de la civilització. A canvi, els i les joves santcugatenques disposem de quatre fantàstics espais separats per escassos carrers a tocar del monestir. Ara bé, no tot són flors i violes. Traslladar la festa al centre implica haver de plegar abans. Estic segur, però, que això serà qüestió de temps i que amb el temps i una mica de paciència acabarem tenint festa a les places fins que surti el sol.
I per acabar, una petita crítica. Trobo com a mínim sorprenent l’absoluta mancança de denúncia política i social a la majoria d’espais de la festa major. Tret dels actes de la Festa Major Alternativa, he estat incapaç de trobar cap activitat amb una mínima càrrega de contingut crític o reivindicatiu. Amb la que està caient, passar-ho bé i fer xerinola pot resultar fins i tot terapèutic, però reivindicar allò que és just i treballar per fer-ho possible és absolutament necessari fins i tot quan som de festa.
Segueix @alarru a twitter
Més informació