Filantropia

Fa uns dies, a classe d'història, embolcallats per les ideologies i les reivindicacions del moviment obrer va sorgir el terme filantropia. Pregunto, en general, si algú sap el significat d'aquella paraula. Es fa un silenci llarg i buit (ara, la moda i el costum és el de no respondre, però, si de cas, ja ho tractarem un altre dia). M'espero i els observo. Resten quiets, immòbils. Passats uns segons els suggereixo que, tots aquells que no la coneguin, la busquin al diccionari. Els hi costa fer el gest, però, amb tota la mandra del món i sota la mirada atenta, una majoria àmplia fa la recerca; qui no la fa és per desinterès, decidia o comoditat; no pas per coneixement.

Dos alumnes em llegeixen la mateixa definició: amor envers el gènere humà que impulsa a realitzar actuacions altruistes envers altres persones o col·lectius. Un cop llegida, queden callats, com sorpresos; de forma del tot inesperada per mi i, crec, que improvisada per ells comencem a parlar en veu alta -com si estiguessin sols- a divagar i negar, amb contundència, l'existència d'aquestes actuacions; l'impossible és el que més es repeteix.

Els hi pregunto si ells no actuen mai per filantropia o altruisme o per amor. Resposta ràpida i típic d'adolescent: no. Els incito a pensar, els mostro diferents moments i situacions: en l'àmbit familiar, escolar, d'amistat... la resposta no canvia: no. I em pregunto, en silenci, què no fem bé. Com no veuen i no s'adonen de tots aquells gestos i actes que reben cada dia plens d'altruisme i filantropia? Ens passem d'individualisme i egoisme?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.