Francesc Busquets i Pujol, un valldoreixenc de la guerra de successió
La figura de Francesc Busquets ja va protagonitzar la Diada de l’any passat, on es va glossar la figura d’aquest polític i militar nascut a l’antic terme de Valldoreix. Des de fa ja uns anys, primer des dels cursos d’Història de Valldoreix i més tard des d’algunes petites publicacions, s’ha anat recuperant la figura històrica d’aquest valldoreixenc. Busquets va ser batejat a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix el 23 de novembre de 1672. Era el cinquè fill d’Antic Busquets i Ribes i de Maria Pujol de la Torre i Vidal de Bell·lloc, filla de Caldes de Montbuí. Abans del seu naixement havien nascut Maria (1662), Llorenç, l’hereu (1664), Jaume (1667), i un altre Francesc, mort essent albat (1669). Més tard nasqueren Gabriel (1675) i Antic (1679).
Es va casar el 1692, amb 20 anys, amb Maria Mitjans i Llonch, pubilla de can Mitjans de la Guardiola, de Santa Maria de Toudell (Viladecavalls), que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Des d’aquest moment és conegut com a Francesc Busquets i Mitjans.
Ocupà diversos càrrecs com a conseller i batlle de Terrassa entre 1699 i 1713. També va ser síndic a les corts de juliol de 1713 on es decidí continuar la resistència a Felip V. El Consell de Cent el va nomenar coronel de l’Exèrcit de Catalunya, comandant el Regiment d’infanteria número 8 “Francesc Busquets” sota les ordres del Comandant en Cap de l’Exèrcit de l’Exterior, Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès de Poal.
L’agost de 1714 participà a la Batalla de Talamanca, en algunes accions al Moianès, a la Plana de Vic i en l’intent de suport de les tropes de Barcelona. Després de la Batalla de l’11 de setembre de 1714, s’acollí a les capitulacions de Cardona, tot i així va ser perseguit pels filipistes i les seves propietats van ser confiscades i el mas Mitjans, devastat. Les circumstàncies l’obligaren a fugir, primer a Mallorca i més tard a Nàpols. L’any 1715 s’exilià definitivament a Viena, Àustria. També lluità contra els turcs al servei de l’emperador austríac, a Hongria. En el seu exili rebé el Diario, una pensió regular de l’emperador austríac per determinats exiliats que el 1726 era de 45 florins. Morí a Viena el 18 d’agost de 1734 d’un atac d’apoplexia, sent enterrat al monestir vienès de Montserrat.
Segueix a @jjcortesgarcia al twitter i al facebook