Frau o engany sobre el nucli zoològic de Cal Castillo?

Ja fa anys que el barri de Sol i Aire, a tocar de l’Arrabassada, arrossega un problema. Es tracta de l’auto anomenat nucli zoològic de Cal Castillo, i que en diverses ocasions l’equip de govern ha fet intents d’endreçar-lo i no se n’ha sortit. Ens remuntem al primer mandat de l’alcalde Lluís Recoder. Ara sembla que l’equip de govern ha trobat la solució: tirant pel dret una expropiació i plantejar un projecte de granja-escola. Ras i curt. En principi la música no sonava malament, si tenim present que arranjaríem “d’una tacada” diverses qüestions, però quan grates i trobes mancances, qüestions poc clares, t’adones que tot plegat és un despropòsit.

No costava tant fer les coses bé des de l’inici. Resulta que amb l’incompliment constant dels convenis signats, entre l’Ajuntament i la propietat, no era motiu suficient per cessar l’exhibició d’uns animals en captivitat, ni tampoc els pocs expedients o informes contraris realitzats per l’ajuntament van servir per dissuadir al propietari de la seva voluntat.

És més, els veïns i veïnes, disconformes amb el nucli zoològic pels perjudicis que causa en el seu barri, per problemes de mobilitat, d’olors, de seguretat, de neteja, d’estrès, de contaminació i de salubritat, es poden veure premiats amb una nova activitat. Una proposta de l’ajuntament que se salta tots els processos de participació, les recomanacions contràries del parc de Collserola, les inversions extraordinàries, i sense que hi hagi una memòria real del projecte i del seu cost.

Ara ens trobem que volen consolidar una activitat (una granja escola!) en un indret que ni tan sols les cases i els veïns i veïnes que hi ha, tenen aquest reconeixement de consolidació urbanístic. És obvi, que l’ajuntament ha de garantir que els animals que encara hi ha, siguin traslladats i ubicats en les condicions que es mereixen. Però, també ha de garantir la protecció d’aquest sector.

Si som honestos i transparents, hauríem de dir les coses pel seu nom, i en aquest cas concret no es donen les informacions a temps i el govern les proporciona parcialment. Es menysprea a la resta del consistori, i també als veïns i veïnes, i no és fan (o no ens els han proporcionat) els estudis pertinents de viabilitat. No es demanen els informes necessaris, i tampoc es fan reserves econòmiques. En aquest tema s’amaga el cap sota l’ala.

No s’hi val tot! Els fets tenen solucions. És cert, i nosaltres, càrrecs electes, estem per donar aquestes solucions. No per crear-ne de noves. Sol i Aire es mereix explicacions, es mereix transparència i claredat. Sant Cugat es mereix preservar el seu entorn i la seva seguretat forestal. És clar que voldríem una granja escola! La pregunta és si és l’indret més adient. Tenim espais que podrien recollir aquesta activitat, però no trobem que Sol i Aire sigui el més adequat!

Els socialistes seguirem cercant la manera d’aturar el projecte. Altra cosa és que ens expliquin els motius i les intencions reals que cerca l’equip de govern. Demanem sinceritat i arguments convincents. Seguim sense entendre què els ha dut a prendre aquesta determinació.

Per cert, és de justícia dir que altres membres del consistori amb el seu vot favorable, o l’abstenció, han permès que el projecte tirés endavant. Cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat.