I com es dirà?

"Estem de quatre mesos. Serà un nen i ens fa molta il·lusió”. “Oh, enhorabona, ja heu pensat en el nom?”. “Sí, es dirà Cugat”. Segur que la majoria de vosaltres heu viscut una situació semblant, amb familiars, amics, coneguts o saludats, però estic convençuda que la part final del relat és ben diferent.

Rebuscant a les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya no hi surt cap nen que es digui Cugat del 1997 al 2014. No és que em pensés que a cada classe hi hauria d’haver un Cugat, però m’esperava una xifra un xic més voluminosa...

Alguns pares viuen obsessionats en l’onomàstica moderna perquè creuen que així trobaran la originalitat pel seu fill i això els porta a escollir noms que ara ja són del tot mainstream : vivim envoltats de Leos, Teos i Maxs, uns noms que a mi, personalment, em semblen la mar de bonics. Però em fa la sensació que n’hem oblidat d’altres. Si bé és cert que s’estan recuperant els Berenguer o els Guifré (fins i tot també els Bruc), els Cugat semblen relegats a un oblit que no pateixen tan clarament els Quirze (almenys aquest últim any han nascut quatre nens a qui han posat aquest nom).

Si espereu un nen i opteu per fer un homenatge a la ciutat posant-li Cugat, sapigueu que el seu sant és el 27 de juliol. Explica la llegenda, que en Cugat era un missioner que va arribar procedent de Tunísia amb el seu germà, en Fèlix –que, per cert, el 2014 ens ha deixat 28 nens amb aquest nom–, i va morir màrtir l’any 304.

Li podreu explicar la història, li podreu dir que és únic o pràcticament únic a Catalunya (l’Idescat no reflecteix els noms posats a menys de quatre nens) i podrà lluir orgullós el nom del municipi on viu. I si no? Sinó, sempre ens quedarà Medir, oi?

Doncs de nadons tampoc n’hi ha. D’adults en són suficients perquè l’estadística els tingui en compte; 45. I encara una última dada per reflexionar: a Catalunya els Michael Jordan han passat per davant dels desapareguts Cugat. Sí, així tot junt com a nom de pila, n’hi ha almenys nou.