I si ens unim?

Fa temps que a Sant Cugat el moviment animalista té cada cop més presència. Un moviment que engloba a gent de tota condició i edat, units per l'amor als animals i amb la intenció de millorar la seva condició a Sant Cugat. Però, s'ha aconseguit tot el que es podia aconseguir? Fa poc, en un comentari de Facebook, va sorgir aquesta discussió sobre si tots aquests esforços tenien la seva recompensa, sobretot davant la passivitat de l'administració. La resposta va ser la necessitat de prendre consciència de la pròpia força, és a dir, de convertit el moviment animalista de Sant Cugat en un "lobby", un grup de pressió.

Compte. No estic dient que el moviment animalista es converteixi en partit polític. Això seria un error per diverses raons. Es tractaria d'assumir la funció de grup de pressió que faci que els polítics deixin de parlar i comencin a prendre consciència de les necessitats dels animals. I la millor manera de què els polítics puguin entendre això és utilitzar l'única moneda que reconeixen; els vots. Si tots els grups animalistes s'uneixen i mostren la seva força amb la seva gran quantitat de seguidors, s'aconseguirien grans canvis.

És tan senzill com que aquest "lobby" animalista doni suport obert als polítics i partits que actuen en favor dels animals i demanar responsabilitats i dimissions cap als que no tinguin aquesta sensibilitat. Un bon exemple són la gran quantitat de signatures que s'han recollit per demanar l'esterilització dels gats de carrer. Si convertim aquestes signatures en vots, podem veure com potser un o dos regidors podrien ballar, en les properes municipals, només per aquesta pressió. Què? Ens hi posem?