Imatges que et fan reaccionar

Eduard Sanjuán va parlar de les seves experiències com a reporter en conflictes armats i com aquests aconsegueixen treure el pitjor de l'èsser humà. Però sobretot es va parlar de la importància de ser capaç de captar la imatge d’un conflicte sense que aquesta violi la intimitat dels seus protagonistes. En definitiva es parlava d’ètica professional, aquella que ha de ser capaç d'informar sense necessitat de provocar.

D’entrada el conflicte no apareix com una característica pròpia de la naturalesa humana, sinó que és el resultat d’un error en el desenvolupament de les nostres relacions, de la nostra evolució com a persones. Un conflicte bèl·lic provoca moltes cicatrius que perduren al llarg del temps, de fet, qualsevol tipus de conflicte mal gestionat implica cicatrius que poden ser difícils de curar si no som capaços de perdonar.

Si una imatge no és capaç de captar l’essència, sinó la simple provocació per una reacció superficial, aquesta no informa. Quantes vegades mirem fotografies que ens donen la possibilitat de reviure moments? Quantes vegades una imatge ens fa reaccionar?

La realitat està al carrer, en un conflicte bèl·lic, a les escoles, als cafès, i no en la provocació gratuïta. Vivim una societat plena d’imatges superficials que provoquen bulímies, anorèxies, estrès laboral, depressions, manipulacions ideològiques.

Som imatges, i aquestes haurien de ser el més reals possibles per tal de no construir falses expectatives. No hem de somiar les nostres vides sinó viure els nostres somnis, per tant no idealitzem imatges familiars, socials, laborals (...), sinó construïm-les de forma conscient i argumentada.