Impliquem-nos tots!
A les empreses, tal com està tot, treballem més (els que tenim la sort de tenir feina).
Les nostres hores són més intenses perquè les plantilles o els recursos s’han reduït i perquè hem de prioritzar i treure més partit del nostre temps, mirar de prop la competència, aplicar més imaginació i ser millors (estar més preparats) del que érem anys enrere.
Avui qualsevol treballador entén aquestes premisses. A més, sap que a l’atur hi ha gent molt preparada i disposada a treballar per menys.
Els empresaris també saben que han de treballar molt més per aconseguir menys beneficis que abans de la crisi.
I a casa, també apliquem una política d’austeritat semblant amb l'excepció que no “acomiadem” cap membre de la família encara que els ingressos siguin menors. La solució a les llars passa per reduir les despeses avui innecessàries (abans habituals) i seleccionar els productes de primera necessitat per arribar a final de mes i, si pot ser, estalviar una mica.
Aquesta reflexió passa també per parlar en veu alta sobre l’Administració pública, els governs que gestionen els diners de tots els ciutadans amb la finalitat de millorar els serveis i el benestar de tots plegats. Reflexió aplicable a l’Ajuntament de Sant Cugat o a qualsevol altra administració pública supramunicipal.
Si l’empresa privada és capaç de treballar més, millor i amb menys recursos, l’Administració pública encara ho ha de ser més. No oblidem que els polítics, per definició, tenen vocació de servei a la comunitat o així ho manifesten durant quinze dies cada quatre anys.
Els governants d’avui han de ser més competents i tenir la capacitat d’escoltar, resoldre i donar resposta amb celeritat als problemes que planteja la ciutadania. Les instàncies, les peticions de llicències i permisos, les queixes dels contribuents i els compromisos adquirits amb la població no es poden adormir en els despatxos.
Han d’analitzar més que mai en què gasten els diners públics, estudiar i planificar molt els projectes i executar només aquells que son necessaris per a una àmplia majoria de la comunitat, i sense oblidar els més desfavorits.
Han de ser pràctics, deixar de banda aquelles despeses innecessàries tal com fan/fem a casa. Els governants han de rendir comptes del seu temps, de la seva dedicació, de les despeses (de totes) i de la qualitat dels serveis públics que ofereixen als ciutadans amb independència del barri on visquin perquè tots paguen impostos.
Ens podem permetre tants càrrecs polítics de confiança, càrrecs intermitjos i assessors? Segur que tots són necessaris i tots es guanyen el seu sou?
A les empreses, la dedicació dels directius és total i els incentius depenen dels resultats obtinguts.
L'oposició política ha de fiscalitzar i apretar els governs encara que tinguin majoria: els projectes, els terminis d’entrega, els pressupostos, les promeses. Ha de presentar alternatives per resoldre problemes existents a la nostra població, no mocions sobre aspectes que són competència d’altres administracions públiques.
I els funcionaris haurien de treballar més motivats, treballar per objectius per també treure més rendiment del seu temps en benefici de tots.
Oferim tots el millor de nosaltres mateixos a casa, a l’empresa i a l’Administració pública, i en sortirem guanyant. O, com a mínim, perdrem menys temps i diners i serem més competitius.
Segueix @josepmvalles al Twitter