Improvisacions
El 2012 està essent un any fortament marcat per les retallades i un increment cada cop més generalitzat del malestar social. Com no pot ser d’una altra manera, aquest malestar s’ha traduït en manifestacions i una intensificació marcada de la lluita al carrer. La resposta dels qui ens governen (els polítics, vull dir) ha estat sempre la mateixa: improvisació a base de cops de porra, detencions, empresonaments i tota mena d’actuacions repressives amb l’objectiu d’atemorir i silenciar les veus crítiques, cada dia més nombroses.
L’inici d’aquesta Jam Session repressiva la van marcar els fets ocorreguts al voltant de la protestes protagonitzades pels alumnes de l’IES Lluís Vives de València el passat mes de febrer. El que havia començat com una protesta pacífica contra les retallades va desembocar en càrregues policials desmesurades i detencions de menors. Setmanes més tard, 50.000 estudiants es manifestaven pels carrers de Barcelona per motius similars. Novament, la protesta acabava amb fortes càrregues i més detencions.
El súmmum dels despropòsits va arribar el 29 de març durant la jornada de Vaga General. Els aldarulls de la tarda van ser contestats amb gasos lacrimògens, pilotes de goma i quatre persones empresonades. I per si no n’havíem tingut prou, davant l’amenaça d’un mes de maig d’allò més “calent”, Espanya anunciava dies després un enduriment vergonyós del Codi Penal i la suspensió temporal de l’espai Schengen. Per la seva banda, el Conseller Felip Puig ens sorprenia amb l’anunci d’un portal web destinat a delatar manifestants i un desplegament policial de 7.000 mossos, policies nacionals i guàrdies civils. La darrera perla ens arriba fa escassos dies de la mà del mateix Conseller, que davant de l’esclat del moviment #novullpagar, amenaçava (un cop més de manera improvisada) amb multes de 100 euros als conductors que no paguin els peatges.
Algú faria bé d’explicar a aquesta gent a qui anomenem “classe política” que l’art de la improvisació no és quelcom que es pugui practicar tan a la valenta. Em consta que fins i tot el mateix Jimi Hendrix, que amb la guitarra va ser tot un geni de la improvisació, havia de passar llargues hores de pràctica i estudi per poder enlluernar el seu públic. I és que com venia a dir al principi d’aquest l’article, la manera d’actuar dels nostres governants no és altra que la d’uns governants sobrepassats a qui molts hem començat a perdre la por i a qui no queda cap més recurs que respondre desesperadament i de manera destralera. Qui sap si, de tan trontollar, finalment no acabaran caient.
Segueix @alarru a twitter
Més informació