Incombustible

Em va fer molta il·lusió saber que Carmela Fortuny agafaria el relleu a Mercè Conesa, com a alcaldessa de Sant Cugat. No només perquè d’aquesta manera seguim tenint una dona al capdavant de l’ajuntament, sinó perquè crec que la Carmela ho pot fer realment bé. Li dic Carmela perquè fa molt temps que ens coneixem i perquè en els últims anys no l’he tractat tant com una política sinó com a una persona més propera. De fet, les últimes vegades que hi he parlat – a través de les xarxes socials- ha sigut arran de la bici, una de les seves passions i que comparteix, casualment, amb la meva germana.

Recordo la primera  vegada que la vaig entrevistar: era l’any 2007, quan acabava de ser nomenada tinent d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, en el govern de Lluís Recoder. Ella venia del món privat, era el seu primer contacte amb la política i s’estrenava amb aquella entrevista. La vaig notar propera, senzilla, i amb vocació de servei públic. Però tot i així, no em va donar la sensació que acabaria fent carrera política. Em vaig ben equivocar. I me n’alegro.

Va fer el pas a la Generalitat, sent directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, però sempre la vaig notar més còmoda en l’àmbit local. No pas perquè li anés gran el càrrec. Sinó perquè tinc la certesa que li agrada més el contacte directe amb la gent, i en un transatlàntic com l’ICASS se li feia complicat.

No descobreixo res si dic que, a banda de política, la Carmela és cantant. Sempre m’ha agradat com entona al capdavant del seu grup, Els Incombustibles. Un nom molt ben triat, perquè sens dubte, hi ha Carmela per temps. Molta sort!