Inútils
Quants anys fa que no aneu a un míting electoral (si és que hi heu anat alguna vegada)? Quan va ser l’últim cop que un polític s’ha interessat directament per algun dels vostres problemes? Quan fa que penseu que la política està allunyada del ciutadà i que la paraula “desafecció” és el que defineix la vostra relació amb la política? Si sou militants d’algun partit (o periodistes) la vostra resposta serà: sí he anat a mítings, sí he parlat amb polítics i sí la política m’interessa. Si no esteu afiliats a cap sigla ni escriviu sobre política la vostra resposta serà segurament molt diferent.
Per què exposo tot això, us estareu preguntant?. Doncs la conclusió és que, segons el meu humil punt de vista, les campanyes electorals actuals estan més passades de moda que l’expressió guai del Paraguai. En altres paraules són inútils. Com a periodista m’he trobat en diverses ocasions amb polítics fent un “acte de campanya” per a dos o tres militants amb poca feina i dos o tres periodistes amb molta feina justament per culpa aquest tipus d’“actes de campanya”. I com acaben aquests “actes de campanya”? Amb una notícia al mitjà de comunicació que els primers que llegiran seran els polítics que van muntar-lo els dos o tres militants amb poca feina i els pares del periodista que llegeixen fidelment tot el que fa el seu nen/a.
Òbviament la notícia va més enllà d’aquestes persones i com més gran és el mitjà més “impactes” té en els potencials votants. Però la gran pregunta és: canviarà la teva opinió aquest “acte de campanya”? Votaràs a un altre partit ara que coneixes aquest “impacte”? Segurament no! Vendre als mitjans l’apocalipsi de les retallades, promeses de concerts econòmics místics, repúbliques màgiques, canvis de rumb miraculosos o amenaçar que torna el llop acompanyat del Darth Vader no crearà nous votants.
La gent no és tan beneita com pensen. El que sí crec que és capaç de canviar una opinió (i un vot) és el que et diu el teu amic del bàsquet, la teva parella, el teu pare mentre mengeu els postres el diumenge o el teu company de feina que sempre s’informa més que tu. El teu cercle té molta més influència que 1.000 falques i mítings estèrils.
Les campanyes electorals s’han de fer. És el que toca. Hem de sentit durant unes setmanes com pugen els tons de veu, com ens venen la moto amb més insistència i com s’insulten amb fina i calculada ironia tots els polítics de torn. Un munt de diners gastats, un munt d’energia abocada per un resultat tan petit. Jo sóc de l’opinió que s’ha de canviar el model de fer campanya. És molt difícil i no tinc una solució. Ho sento. Però molts “actes de campanya” freguen el ridícul i tan polítics com periodistes ho sabem. Bé, mentre no hi hagi una alternativa haurem de seguir suportant aquests tipus de propaganda. Això sí, ho farem “amb il·lusió” i si pot ser amb sentit de l’humor.
Segueix @jrarmadas al Twitter