Ja n’hi ha prou
 Parli amb qui parli quasi tots em diuen que tenen l’estat d’ànim pel terra, que fan esforços per fer segons què, i que ho veuen tot molt negatiu
Ja n’hi ha prou, no? La gent ja sap quina és la situació, és conscient dels moments difícils que s’ estan vivint, ha de suportar l’augment d’impostos i l’encariment dels serveis bàsics, ha d’acceptar una nova reforma laboral, estigui o no conforme amb les mesures preses, ha de confiar en els dirigents del país que han perdut credibilitat, ha d’assumir que hi ha gent que guanya molts diners i altres que mengen gràcies a Càritas, o aquells que encara tenen feina però no saben fins quan, i altres que no en troben... Tot plegat fa que la situació actual sigui greu i afecti a l’estat vital de les persones.
Però crec que per a què tot millori i les coses tirin endavant, s’han de donar missatges positius i transmetre que malgrat tot hi ha la possibilitat que la situació canviï, donar confiança i fer una aposta de futur per part de tots. Es pot sortir al carrer i estar indignat, però la gent es pregunta de què serveix, si tot segueix igual. Com podem fer que les coses vagin millor si no es dóna esperança i il·lusió? Les coses no canvien per si soles, s'ha de fer l’esforç de voler canviar-les; les coses no milloren si no es creu què poden millorar, i la gent no serà capaç d’acceptar o viure una situació diferent de la actual si no se’ls dona un missatge encoratjador. No creus?