Jugar a la puta i la Ramoneta
Ja hi som, un cop més s'obre el debat dels agredits i dels agressors, de les víctimes i dels botxins
No hi estic d'acord en les agressions ara, i posats a condemnar, potser que ens parem a pensar les que estem reben gràcies al seu sistema social. Som un país amb ganes d'existir i que malgrat tot ho fa amb la bota al coll, amb provocacions continuades i vexacions a les nostres llibertats. Quan són ells els que s'omplen la boca de llibertat els fa pudor a merda.
Si llibertat no és trencar vidres tampoc ho hauria de ser desnonar, abaixar sous dels desafavorits, apujar impostos, afavorir l'acomiadament, facilitar el tancament d'empreses, enriquir-se amb la política, donar més facilitats als que enfonsen al sistema, enriquir als rics i empobrir als pobres...en definitiva, enfonsar un país i una societat i condemnar-lo a viure amb el jou de la democràcia que tant defensen i protegeixen no és llibertat i totalment condemnable. Que no ens fotin el pèl, ells són els primers que han d'acotar el cap i demanar perdó. Ara, mentre els mitjans i la resta de partits els vagin fent la gara-gara o altrament dit, jugant a la puta i la Ramoneta, aquest serà un país, i de rebot un poble, on trencar un vidre i escopir a la closca dels cretins estarà més que justificat.
Pensem-hi perquè ells es mouen com peix a l'aigua dins de l'odi i per això en generen, perquè és el seu joc i s'ho passen bé. El millor, potser, serà deixar-los fer i no gastar ni una sola pedra més.
Segueix @quimpla a twitter
Més informació