Jutges i ideologies

La notícia no és nova, però porta cua. I en portarà encara més. Segur. Perquè la proposta de resolució aprovada pel Parlament de Catalunya on es definien les bases del full de ruta sobiranista i que va ser aprovada amb els vots de Junts pel Si i la CUP al mes de gener no deixa de presentar sorpreses de tota mena. Directes i indirectes. I alguna implica el municipi de Sant Cugat del Vallés.

Fa poc es va conèixer que l'Audiència Nacional de Madrid havia arxivat la denúncia per sedició i rebel·lió contra l'Ajuntament santcugatenc que, igual que van fer altres localitats com La Seu d'Urgell, Girona, Igualada, Celrà i molts altres, havia aprovat una moció de suport a la resolució sobiranista del Parlament.

Anem per parts. Una resolució parlamentària no és un projecte de llei, ni un decret-llei, ni una proposició... És a dir, que no té efectes jurídics. I si un ajuntament dóna suport a una resolució sense efectes jurídics, sembla que el que fa és un posicionament polític. I de política i de postures polítiques cal parlar-ne al Parlament i als Ajuntaments.

Però també hi ha denúncies i el jutge instructor que es fa càrrec inicialment de l'afer es diu Ismael Moreno, de l'Audiència Nacional. I és qui parla de sedició i rebel·lió, figures tipificades en el Codi Penal que suposen un aixecament violent i armat contra l'ordenament legal. Aquí comença el conflicte, que després queda arxivat, quan el cas passa a altres magistrats.

Ismael Moreno és el jutge que va enviar a la presó, per Carnestoltes, uns titellaires a Madrid que feien una funció infantil, per enaltiment del terrorisme, segons l'acusació inicial. Ha actuat contra l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis. Contra ajuntaments catalans, com Sant Cugat del Vallés, i molts altres casos amb un biaix ideològic que sembla prou clar. Perquè també va rebutjar que l'Audiència Nacional investigués al grup Falange i Tradició que havia atemptat monuments en memòria de les víctimes del franquisme, i contra els seus dirigents que havien fet amenaces de mort.

Resulta que el jutge esmentat va ser policia en l'època de Franco, l'any 1974. I com a policia (durant 9 anys) va formar-se com advocat i va preparar l'accés a la carrera judicial. Potser pel seu origen hi ha molts jutges i advocats madrilenys que el descriuen com de marcat perfil conservador. És bo saber-ho.