L’entrenador
Vaig estar mirant el partit fins al final i, desprès, caminant cap a casa, recordava (i el record continua sent el mateix) que l'únic que m'havia quedat del partit havia estat una cosa tan important com negativa, l'entrenador. No recordo si el partit es va jugar bé o malament, si el joc a la pista em va agradar o no i si, fins i tot, tornaria a veure un altre partit així. El que més recordo és l'entrenador de l'equip visitant i que, afortunadament, va guanyar l'equip de casa.
És trist que d'un partit l'únic que quedi sigui l'actuació de l'entrenador. El seu protagonisme (negatiu) ho va eclipsar tot: joc, gols, jugades, decisions de l'àrbitre, el públic... Tot allò que forma part de l'esport no va existir. Un entrenador que va està en tot moment cridant constantment (no per donar ànims als seus jugadors ni per donar instruccions per fer-ho millor). Només cridava perquè els seus no estaven on volia o no feien allò que volia. I només deia: Això no! Aquí no! Res més. M'imagino i espero que als entrenaments els hi expliqui què és el que vol perquè si no d'aquí poc no tindrà veu. La seva actitud, a més, desafiant la taula cronometradora, amb caire provocador, i també amb alguna paraula fora de context pels jugadors del equip de Sant Cugat i, fins i tot, enfrontan-se al públic local que animava.
M'imagino que no sóc l'únic que algun dia s'ha trobat amb aquesta situació, amb un entrenador que l'únic que fa és desacreditar el contrari, desafiant, provocador, cridant constantment (i no per corregir jugades del seu equip o si ho fa no ho sembla), contestant cadascuna de les decisions arbitrals, fins i tot els fora de banda, algunes faltes xiulades a favor del seu equip eren contestades perquè a més de la falta hi havia d'haver alguna cosa més... I la targeta home...!". En fi, mai content. Al final, el partit el va perdre l'equip visitant, no m'estranya! Quan feia falta més seny que mai, cap al final del partit, l'únic que va fer és posar tan nerviós als seus jugadors que només es van dedicar a fer faltes, més que jugar. I els partits es guanyen marcant gols, punts, en definitiva, sumant (però no sumant faltes).
Quin jugador destacaria de l'equip visitant? Cap! Quin moment o jugada de l'equip visitant m'ha agradat més? Cap! Quin plantejament per part de l'equip visitant hi havia a la pista? Cap! Quina millora tindrà aquest equip desprès d'aquest partit? Cap! Amb què em quedo d'aquest partit? Amb la importància que tenen els entrenadors i la seva formació!
Sovint i generalitzant es diu que l'entrenador és el culpable de tot i més si l'equip no funciona (bàsicament no guanya). Però la feina d'entrenador (parlo dels equips de formació), no és tan sols la de guanyar partits, depenent del plantejament que es fa (per edat, per nivell, perquè tots puguin jugar, per assolir un objectiu, per un projecte a mig termini o també si volem només per guanyar partits, etc.).
Sigui el que sigui, el plantejament de l'entitat per l'etapa de formació ha de servir per assolir unes bases i, amb aquestes, que els jugadors vagin pujant de nivell, creixent com a esportistes, entès en el sentit més ampli de la paraula (respecte, solidaritat, germanor, esperit d'equip, de superació, i d'esforç). Fen-t'ho així, crec que també l'entitat agafarà forma i importància dins del seu àmbit esportiu i social.
Els entrenadors de les categories de formació són un factor clau importantíssim pels joves esportistes. Amb la seva feina de base faran que una entitat tingui més o menys resultats amb els seus primers equips (si aquests són formats amb jugadors 'de la casa', com és la filosofia de moltes de les entitats esportives de Sant Cugat). De res serveixen els millors jugadors si no els hi ensenyem com jugar junts, de res serveix tenir la millor base si no sabem com donar-li forma i fer-la créixer com equip, i de res serveix tenir un gran pressupost si no tenim la il·lusió per la formació. Què passarà quan s'acabi el pressupost?
Les entitats esportives de Sant Cugat s'han adonat d'aquesta necessitat. Algunes d'elles han fet, estan fent i altres faran cursos de formació per a entrenadors, per tenir persones preparades i amb bases suficients per demà poder portar un equip. L'Handbol Sant Cugat aquest estiu va promoure un curs, en col·laboració amb la Federació Catalana d'Handbol. El Club Voleibol Sant Cugat ha fet cursos de formació i d'informació parlant, fins i tot, de nutrició de l'esportista; l'OMET ha engegat el curs CIATE, un curs d'iniciació per tècnic d'esport, que es farà a finals de desembre. Segur que m'he deixat altres entitats esportives que han fet o faran cursos de formació, però entre altres coses estic convençut que es per aquí que hem de treballar. Formar entrenadors, jugadors, esportistes, persones que han de donar l'exemple, un bon exemple, i fer servir tota l'experiència que tenen per ser referència pels joves. L'esport, com altres eines, ha de servir per créixer i té molta importància per l'educació i el respecte. Per guanyar un partit fan falta gols, seny, bon joc i, sobretot, un bon entrenador.
Bones festes a tots.