L’all, una joia per la salut (i II)

A les qualitats i virtuts culinàries de l’all hem d’afegir les seves abundants propietats terapèutiques, curatives i preventives. Les virtuts medicinals de l’all van ser comprovades i corroborades al segle xix, quan Louis Pasteur va demostrar que era un antibiòtic natural. Posteriorment, el premi Nobel Arthur Scroll va donar a conèixer un dels principals components de l’all, l’al·liïna, un oli essencial volàtil que és responsable de la major part de les seves virtuts terapèutiques. L’all és un efectiu antisèptic, antibiòtic i antimicòtic natural, per tant, bon aliat per lluitar contra les infeccions; pel seu efecte depuratiu ajuda a eliminar toxines de l’organisme i contribueix a la formació i regeneració de la flora intestinal; estimula les mucoses gastrointestinals provocant una millor secreció digestiva i de la bilis; la seva qualitat anticoagulant i vasodilatadora millora la circulació sanguínia i contribueix a disminuir la pressió; augmenta les secrecions bronquials; ajuda a la funció tiroïdal gràcies al seu contingut en iode; contribueix a reduir els nivells de greixos de la sang, disminueix el colesterol; és antioxidant, anticancerós i un eficaç antiberrugues.

• L’all tendre: És un veritable aromatitzant de la cuina. Actualment trobem alls tendres durant tot l’any a causa de la quantitat que es conrea arreu, quan uns esdevenen en cabeça, els altres són tendres. Es recomana menjar-los com més aviat millor; es poden consumir en la seva totalitat, però la seva millor menja està en la part del bulb. Quan l’all tendre entra a la cuina pensem en una aminada de tomàquets, alvocats i alls; també combinen molt bé amb els ous; aromatitzen cremes i salses per a peixos; en forma de mussolina per acompanyar bacallà; també ofegat amb pollastre o conill. Resulta extraordinari un revoltat d’alls tendres, ous i bolets de temporada.