L'art, les fires i el Nadal

Una altra vegada Nadal i la maquinària comercial es posa novament en marxa per aprofitar el consumisme sentimental (regalets per tots... que és Nadal!) i les pagues dobles (els que les tinguin...) I també, no cal dir-ho, els tradicionals mercats, mercadets o fires de Nadal.

Els mercats al carrer havien estat, tradicionalment i des que les societats existeixen, una forma d'intercanvi entre gent que apropava a altres matèries i objectes que no trobaven en el seu entorn immediat. La gènesi i el marc del comerç. En l'actualitat, en canvi, s'han convertit en un reclam turístic utilitzat, curiosament, per fomentar el comerç local.

Arreu del nostre país se celebren fires nadalenques amb qualsevol excusa per captar turisme intern. Es necessita gent per omplir els restaurants i les botigues locals i així ens trobem les fires de l'arbre, de la molsa, del bunyol de Nadal... i els més llançats: de l'aiguardent i les herbes remeieres o la "fira del formatge i d'artistes" que vaig trobar en un poblet al sud de Catalunya.

Si primer van ser les fires d'artesania (un clàssic), més tard les medievals, les de productes naturals, les de hand made, etc., últimament li toca rebre als artistes... Dels que s'anomenen artistes. No tots ho són però molts ho fan veure, així s'intitulen i així s'inclouen en les "fires d'artistes" d'arreu. Els organitzadors d'aquests esdeveniments normalment no tenen massa criteri i, pel que es veu, ningú que els assessori.... En el fons, el que volen és omplir de parades places, carrers o avingudes per cridar al públic, perquè la gent passegi, s'entretingui i es fomenti el comerç local.

Paradoxalment, els artistes amb pocs mitjans necessiten aquestes fires. Uns perquè, com està la situació, és l'única forma de donar visibilitat a la seva obra (si la muntanya no va a Mahoma...) i altres, perquè és l'única forma d'intentar vendre el seu treball perquè no es poden permetre un taller o botiga. I dic intentar perquè de resultes del mal assessorament (deixem-ho així per no dir altres coses) d'uns i de la necessitat dels altres, les fires d'artistes nadalenques acaben sent un aiguabarreig on les parades d'art resten entaforades entre el senyor que ven les ametlles garapinyades i la senyora que ven penjolls barats del xinès, aguantant el fred, les mirades indolents dels que passegen sense fixar-se i les barrabassades de nens maleducats. Com es pot apreciar la bellesa entre tant xivarri? Com explicar la factura d'una ceràmica entre tanta família amb cotxet i globus?

La paraula Art o artista, sempre dona un cert "catxé" i l'abús i la vulgarització que s'està fent d'ella està portant a norris el seriós treball de molta gent.

A les autoritats competents i organitzadors de fires vàries: un artista pot fer d'un racó un univers. Si us plau. Doneu-los aquest racó... sense garapinyades.