L’emergència climàtica no fa riure

Les primeres i més sonores crítiques que l'oposició exconvergent està fent al nou govern d'esquerres són la falta de lleialtat institucional, i no puc evitar que m'entri el riure. Li estan exigint a un govern que porta en marxa poc més de 30 dies que faci el que ells no han fet en més de 30 anys.

No puc parar de riure quan veig que Junts per Sant Cugat ha presentat una moció perquè a Sant Cugat es declari l'emergència climàtica. És un insult a la intel·ligència no reconèixer que una declaració així no es fa i prou, que calen polítiques vinculades, cronograma i sobretot pressupost destinat. I em fa molta gràcia perquè el gener de 2016 des d'ICV vam presentar una moció on el govern d'aleshores -Convergència- es va comprometre a fer un Pla Integral de Sostenibilitat -polítiques, tempos i diners- i al final es va quedar en quatre tallers sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.

Quan no van ser capaços ni tan sols de recollir en un document les polítiques que ja s'estaven fent -gràcies als tècnics i suport d'altres administracions-, quan el pressupost en sostenibilitat, educació ambiental, polítiques climàtiques, millores de mobilitat, etc. no feia més que baixar en els últims quatre pressupostos que he tingut l'oportunitat d'estudiar, ... De debò volen ara donar una lliçó sobre això?

Penso que potser és que encara menyspreen el que suposa aprovar una moció al Ple, com quan ens aprovaven qualsevol cosa per a després no fer-la.

Mentrestant, benvingudes al sentit comú i benvinguda la declaració d'emergència climàtica, espero que no es quedi només en paraules i comencem a veure accions compromeses amb el futur del planeta.