Opinió

L’equador de la temporada dels 25 anys

Segurament, gràcies als espectacles que hem vist al Teatre-Auditori, som millors personals i som una mica més feliços

Fer 25 anys són molt o pocs. Depèn! Per un equipament són pocs, però per als públics són molts. Són temporades plagades d’espectacles que no es poden viure en paraules, sinó que s’ha de viure en viu i en directe.

El primer pla sempre l’ocupen els públics. Per a ells treballem i programem. Els 25 anys estan plens d’imatges, d’espectacles, que el record i les paraules els poden fer reviure. Segurament, gràcies als espectacles que hem vist al Teatre-Auditori, som millors personals i som una mica més feliços.

Fer que molts espectadors i espectadores gaudeixin dels espectacles és magnífic i un gran objectiu, però no hi ha res millor que veure sortir de l’espai escènic un públic satisfet.

Els ulls somriuen quan el públic repeteix i torna al Teatre-Auditori Sant Cugat.

Però la festa dels sentits d’un programador és quan aconsegueix que un espectador o espectadora, petit o gran, alt i baix, trepitja per primera vegada un teatre.

I encara que sembli impossible, després de 25 anys, encara hi ha ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat que no han vingut mai al Teatre-Auditori.

La Cultura és aliment per l’ànima. Per tant, hem de procurar oferir les motivacions necessàries per motivar tots aquells que encara no s’han “alimentat” amb el Teatre-Auditori, que ho facin, i si ho fem bé, tornaran.

Ara a l’equador de la programació, esperem que els excepcionals espectacles i concerts que hem calendaritzat fins al 21 de juliol amb el tancament amb Diana Krall (ella també fa 25 anys de carrera professional) serveixi per descobrir a tothom té una butaca al Teatre-Auditori Sant Cugat, i això per sempre més.