L’esperit del 13D
Recordo que aquell dia la plana major de Convergència, tot i haver-se mostrat favorables a la consulta, contemplaven la jornada tot fent el cafè en un bar prop del Club Muntanyenc, punt principal de vot de la ciutat. Ens trobàvem en la primera gran explosió d’allò que avui anomenem procés de sobirania, quan el seu protagonisme requeia de forma exclusiva sobre la mobilització popular i la voluntat ferma de milers de persones de decidir lliurement el seu futur.
Ha passat gairebé un lustre des d’aquell 13 de desembre. Durant aquest temps hem estat testimonis de quatre onades més de consultes populars, tres mobilitzacions massives i, per últim, del compromís del Govern per realitzar una consulta sobre la independència – aquest cop una de debò – el proper 9 de novembre. La via autonomista sorgida del pacte del 78 es troba morta i enterrada des de fa temps.
Ara bé, el paper protagonista que en un inici quedava reservat al poble mobilitzat als carrers l’ocupen ara institucions i partits que no tenen ni la capacitat ni la intenció de desobeir la legalitat espanyola per fer que aquest arribi definitivament a bon port. Dit d’una altra manera, penso que la consulta no es farà si ha de dependre de l’executiu convergent i els seus aliats. Les declaracions incertes de Joana Ortega i Mercè Conesa a RAC1 fa uns dies en són una prova clara.
Si volem votar el proper 9 de novembre cal que tornem a invertir el centre de gravetat del procés i reivindiquem novament l’esperit del 13D. Cal que omplim els carrers de lluita i desobediència els propers dos mesos per superar les lleis espanyoles i evitar per tots els mitjans qualsevol intent de formalitzar un nou pacte amb l’Estat. Jo, per si de cas, ja preparo un pla alternatiu pel 9N: ahir vaig assabentar-me que el mateix diumenge els cinemes del centre passen la nova pel·lícula de Bola de Drac en el marc del nou cicle de cinema infantil. Veurem què passa.