L’estació de Valldoreix
L’arquitectura d’una població, els edificis emblemàtics d’una vila formen part del paisatge urbà i de la memòria de les persones
L’edifici de l’estació de Valldoreix té com a element més notable l’harmoniosa composició del seu volum i façana, amb un gran rigor estètic i una notable economia de mitjans. El volum de l’edificació és una planta rectangular que al segon pis es transforma en encreuada. Destaca el torrassa-mirador que trenca la simetria de l’edifici. La teulada del cos principal és de teula àrab, mentre que el del torrassa és de teula plana imitant la pissarra. En el conjunt destaquen també petits detalls com les xemeneies o la teula carenera de ceràmica vidrada. L’edifici ha sofert diverses transformacions, com la supressió del sòcol de rajoles escacades en verd i blanc que envoltava tot l’edifici. Durant la guerra civil es produí un tiroteig entre un grup de soldats parapetats al torrassa de l’estació i un altre que estava al campanar de l’església. També l’ús de l’estació ha anat variant, ara tan sols és estació però, durant molts anys, el cap d’estació vivia al pis superior amb la seva família, tots recordem la imponent figura uniformada del Sr. Nicolás Fernández, un home d’una gran humanitat. També al vestíbul hi havia el quiosc del Sr. Salvador Medina, que també era el carter del poble.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
Més informació