La incapacitat total per afinar era una de les característiques atribuïdes al cant de Florence Foster Jenkins, personatge real que ha inspirat Madame Marguerite (i també la propera pel·lícula de Stephen Frears).
Amb una gran capacitat per a generar empatia i tendresa, el cineasta francès Xavier Giannoli (Superstar) ens situa (des de la direcció i la co-escriptura del guió) al París dels anys vint, on una dona adinerada i apassionada per l'òpera canta terriblement malament davant del seu cercle més proper, sense haver trobat a ningú amb el valor suficient per comunicar-li la seva manca total de talent.
Dividida en cinc capítols, Madame Marguerite navega entre la comèdia satírica i el drama per, des d'una humanitat que neix sobretot de la seva protagonista -eficaçment encarnada per Catherine Frot (La cuinera del president)- posar sobre la taula on recau la manca de seny, si en la pèssima cantant que es creu (honestament) esplèndida o en la mentida sistemàtica dels que l'envolten.
El millor: La humanitat i credibilitat que desprèn el personatge de Marguerite, traslladant l'absurditat als personatges que la rodegen.
El pitjor: A estones, la seva excessiva amabilitat, que talla les ales a una sàtira més despietada.
Fitxa de la pel·lícula
'MADAME MARGUERITE '
França, República Txeca, Bèlgica, 2015.
Direcció: Xavier Giannoli.
Guió: Xavier Giannoli i Marcia Romano.
Interpretació: Catherine Frot, Christa Théret, André Marcon, Michel Fau, Sylvain Dieuaide, Aubert Fenoy.
Durada: 127 minuts
Estrelles: *** (3)
El tràiler de la pel·lícula.