Opinió

La batalla de Sant Cugat

La festa del 12 d'octubre, com a Dia de la Hispanida ha perdut sentit.  Fins i tot, ara, l'aplec de l'ermita de la Salut que l'organitza Valldoreix el traspassen al dia 20. Potser Sant Cugat tindria un motiu poderós per no canviar el dia de festa, però donar-li la volta per celebrar un dels episodis que ha merescut de figurar en totes les històries com a 'Batalla de Sant Cugat'. Era octubre de 1808, en plena guerra de la Independència, en un moment que els francesos s'havien detingut a Barcelona i en faltar-los-hi queviures, s'escamparen pels pobles de l'entorn. El dia 12, dues columnes franceses amb un total de 4.000 homes ocuparen Sant Cugat. En assebentar-se'n Cadalgués, que era general en cap de l'exèrcit de Catalunya, aixecà el seu campament a Molins de Rei i es presentà a Sant Cugat amb 3.150 soldats, 220 cavalls i 6 peces d'artilleria. El que segueix és una descripció de les tàctiques tradicionals per moure's en els camps i vinyes per tal de sorprendre els francesos. D'entrada, emplaçaren les peces d'artillleria a l'ermita de Sant Domènec. Els francesos en adonar-se dels moviments tàctics de Cadalgués, ocuparen el cementiri que aleshores era darrere la parròquia on ara hi ha el Mercat Vell i plantaren 80 cavalls davant la població. Seguiren una sèrie de tàctiques d'ambdós exercits, però una càrregua de 200 hússards acabà amb la cavalleria francesa. La història conta minuciosament com els francesos fugiren -ajudats pels veïns, segons el meu avi- boscos enllà cap a Montcada i Sant Pere Màrtir. Des d'aquella victòria memorable Sant Cugat celebrà durant anys la diada del 12  d'octubre com una de les festes més assenyalades al municipi. El temps, els canvis socials, les circumstàncies i la poca memòria, l'han fet perdre. Essent una efemèride tan pròpia, no es podria recuperar