La bona salut del procés
Si sumem els tres partits que van quedar primers, superen el 60 per cent dels votants
La nit de les eleccions espanyoles, el 26 de juny, vaig participar en una taula d'anàlisi al programa especial a TV3, a la nit. Érem sis persones a més dels presentadors. Tots vam dir la nostra sobre els resultats i les sorpreses de la nit. En una de les rondes vam coincidir en alguns conceptes l'Antoni Bassas i jo mateix. Parlàvem dels efectes electorals a Catalunya.
Aviat va arribar una rèplica d'un tertulià que defensa habitualment les argumentacions dels partits unionistes i ens va etzibar:
- "Els efectes a això que vosaltres anomeneu procés... Ja es poden veure i són negatius".
A partir d'aquí vaig reflexionar i vaig extrapolar també ràpidament els resultats cap a Sant Cugat del Vallés, la meva ciutat. I les conclusions van ser ben senzilles. El procés sobiranista manté una molt bona salut. Arreu del país, però sobretot a Sant Cugat.
Qüestions prèvies a considerar: Les eleccions generals mai no han estat considerades com un referent exacte de què pensa la societat en relació als temes nacionals. Recordem quan Convergència i Unió arrasava a les autonòmiques i el PSC escombrava a les generals. Els comicis al Congrés no es poden llegir en clau local. Ni tampoc són un termòmetre per mesurar la temperatura nacional.
A pesar de tot, amb la sorpresa i el "sorpasso" d'Esquerra Republicana que va superar Convergència, podem veure que la suma d'aquests dos partits - que van quedar primer i segon- va suposar més de 18.000 vots i el 41 per cent dels sufragis. Recordem que són els dos partits que defensen l'opció independentista.
El tercer grup en nombre de votació va ser En Comú Podem, amb més de 8.000 vots i un percentatge del 19 per cent. Cal recordar que En Comú Podem es va presentar defensant, aquí i a tot l'estat, la proposta d'una consulta per mesurar el problema territorial català. És a dir, parlem d'una opció política que defensa la sobirania catalana, però que propugna una consulta abans de la ruptura.
Si sumem els tres partits que van quedar primers, superen el 60 per cent dels votants i més de 26.000 paperetes partidàries del dret a decidir. I això no és mala salut "del procés" (i més després dels problemes de CDC, de la falta de pressupostos; de les friccions entre Junts pel Si i la CUP...) sobretot si ho comparem amb els grups unionistes, que tots plegats (PP, Ciutadans i PSC) no arriben als 16.000 vots i un 35 per cent. I tornem a dir que aquest tipus d'eleccions són els més favorables pels seus interessos.
El PP recupera els vots prestats a Ciutadans al mes de desembre. I el PSC es queda igual, si fa no fa (guanya 200 paperetes).
Les matemàtiques i l'estadística són clares. El procés, a Sant Cugat i a tot el país, continua amb bona salut per qui ho vulgui veure i escoltar (i no és una ironia sobre les gravacions del Ministeri de l'Interior).