La contaminació acústica i els efectes sobre la salut
Als ciutadans el que més els molesta és el soroll de les obres, les festes organitzades pels veïns i el trànsit
He llegit amb gran interès l’article sobre la queixa d’una veïna pel soroll que li arriba de La Carpa, tot recordant també el malestar de molts veïns i veïnes ocasionat per la Festa Major. Sovint no som conscients i hem normalitzat, viure i treballar en entorns no saludables (sense llum natural, sense plantes, amb contaminació ambiental incloent l’acústica, etc.).
Diversos estudis han demostrat que el rendiment intel·lectual i el benestar emocional augmenten si ens envoltem de plantes o d’animals, motiu pel qual, diverses empreses comencen a aplicar una política pet-friendly. El primer estudi sobre l'impacte de les zones verdes en el desenvolupament cognitiu dels nens ha mostrat un aparent efecte positiu dels arbres en processos com la memòria, l'atenció i la resolució de problemes.
El soroll, entès com a sons molestos que percep l’oïda, és considerat contaminació, ja que deteriora la qualitat ambiental i també té efectes en detriment de la salut. La principal font de soroll en els ambients urbans és el trànsit, causant de més del 80% de la contaminació acústica que registren les ciutats. No obstant això, als ciutadans, el que més els molesta és per aquest ordre, el soroll de les obres, les festes organitzades pels veïns i, en tercer lloc, el trànsit.
A Europa, uns 110 milions de ciutadans estan sotmesos al límit de soroll que indica l'Agència Europea del Medi Ambient. S’ha constatat que l’excés continuat de decibels incrementa en un 6,6% la mortalitat per causes cardiovasculars en majors de 65 anys i un 4% per causes respiratòries. També té una relació directa en la natalitat. Segons les dades exposades, el soroll per tràfic augmenta la mortalitat i el baix pes en néixer dels nounats al voltant d'un 6%, a més d'augmentar la probabilitat que es produeixin naixements prematurs al voltant d'un 3,2%.
Uns nivells de soroll elevats o per sobre dels recomanats, provoquen més trastorns com dificultats auditives, ansietat o estrès. A Madrid, un 21% afirma que el soroll els repercuteix en el seu estat d'ànim, i a Barcelona el declara un 37%. Les interferències en el son produeixen: cansament, disminució del rendiment, disminució de la concentració en el treball, alteracions del metabolisme, del sistema nerviós central, del sistema neurovegetatiu, etc.
Els mapes estratègics de soroll visualitzen els nivells de soroll ambiental i la població que es troba exposada a aquests nivells. D’aquests mapes s’extreu que el 28,4% de la població de Catalunya es troba per sobre de 65 dB(A) en període dia, i que el 40,9% de la població es troba per sobre de 55 dB(A) en període nit, valors que es podrien considerar de referència a escala normativa. Com a valor mitjà per a totes les grans aglomeracions urbanes de Catalunya, resulta que només un 11,4 % de la població gaudeix de nivells de qualitat acústica per sota dels valors considerats com a zona tranquil·la.
Per aquest motiu, cada any, l'OMS segueix recordant els efectes que el soroll té en la salut pública, perquè els governs prenguin consciència i promoguin mesures adequades per crear entorns més saludables.