La cultura popular de la nova era
La diferència és la millor font de creixement i enriquiment
Entenem per cultura el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització... que constitueixen la tradició o forma de vida d’una societat o poble. Però qui decideix quins són els valors que vertebren la cultura? Com acaben predominant uns costums o unes altres?
Durant molt de temps han estat els grans poders com l’església o les potències econòmiques qui imposava en gran mesura la cultura, sense tenir en compte aquells qui serien objecte d’aquesta. Darrerament les polítiques de cultura intenten atansar-se al poble a través de la participació, però sovint ho fan des d’un paternalisme que preconcep les propostes i la forma en què aquestes es desenvolupen.
En tenim prou amb això? A molts no ens omple aquest model i volem anar més enllà. Busquem grups on compartir experiències i habilitats ben diverses amb persones amb què ens uneix el desig de crear conjuntament, i d’enriquir-nos mútuament. Tenim clar que la diferència és la millor font de creixement i enriquiment. Però tots i totes tenim també l’experiència de què sovint aquestes diferents sensibilitats, tan arrelades a experiències personals i emocionals, entren en fricció i sorgeixen tensions i conflictes que posen en perill el treball conjunt.
En aquest punt és on s’evidencia la necessitat d’una cultura de la comunicació respectuosa que no ens ha estat transmesa, i que podem crear entre totes i tots. La consciència de les mateixes emocions, el respecte envers les emocions dels altres sense judici i l'honestedat amb els nostres sentiments són elements de la comunicació que esdevenen clau.
Algunes diuen que tot just hem entrat en una nova era, l’era de la consciència. Altres parlen d’un nou període de transformació social. El que sí que tenim clar és que en aquest moment la cultura té l’oportunitat de prendre infinites i belles formes. Tindrem el valor suficient per endinsar-nos en la por que generen les diferències quan aquestes ens esgarrapen els indrets més desconeguts i profunds de la nostra consciència?
Podrem travessar-la i anar més enllà?