En una llista unitària, en un conglomerat de partits, sota un mateix nom... és igual, el que cal és fer un pas ferm que mostri la voluntat de diàleg entre CDC, ERC, CUP, Reagrupament, SI... El procés està arribant a un punt de no retorn i calen accions que propiciïn una embranzida decisiva per assolir allò que la majoria de catalans volen, la plena llibertat.
Són moltes les converses i discussions que s’han generat durant aquests anys. Moltes les il·lusions i emocions que s’han creat juntament amb les expectatives de construir un nou Estat. La clau de volta la tenim nosaltres, els partits que hem votat els sobiranistes, però la impotència de dependre d’unes decisions estratègiques ens està fent patir de valent.
S’apropa l’11 de setembre i les eleccions del 27 de setembre. Els nostres dirigents rebran atacs i el govern espanyol probablement tornarà a jugar brut. Si no exemplifiquem un acord públic entre els principals partits independentistes, probablement no aconseguirem desencallar la nostra relació amb Espanya.
Prat de la Riba deia que “Catalunya, abans de ser de dretes o d’esquerres, ha de ser”. Recordem les seves paraules i siguem conscients del que representa seguir lligats a Espanya.