La majoria de la gent actualment no sap què és una fanga ni n’ha sentit a parlar mai, però els que hem treballat al camp poc o molt, l’hem feta servir un temps o altre. És una eina molt feixuga i serveix, o servia, per treballar la terra humida i flonja, ja que la terra ja treballada restava sense trepitjar-se. Normalment s’emprava en temps de fred, perquè per al seu ús s’havia de treure molta energia.
Quan als hiverns humits s’havia de treballar un tros de terra que feia falta per poder-hi sembrar, era l’eina ideal, puix la terra quedava molt flonja i s’assecava més fàcilment.
Era molt normal durant els mesos de l’hivern veure fangar dos o tres homes en renglera en algun hort, o en alguna punta de camp o vinya fent aquesta feina. He sentit moltes versions sobre qui va idear aquesta eina, però en l’última que he llegit es comenta que fou sant Macari Aventi, segons es comprova a El costumari català, de Joan Amades. Explica que aquest sant havia estat pagès, i la pagesia empordanesa l’havia venerat per haver inventat una eina que els permetia treballar les terres a l’hivern, les quals, altrament, restaven molts anys sense treballar perquè eren massa humides. Aquest sant, un cop va deixar l’ofici de pagès, es va fer fideuer i va exercir durant un temps, abans de fer una vida de penitència en una cova del desert.
Avui, la fanga, gairebé només es troba en algun racó d’una casa de pagès, masia o en algun museu. Però us diré que quasi totes són plenes de rovell de no fer-les servir gaire sovint. És una de les moltes eines que van desapareixent pel seu poc ús, i d’aquí a uns anys s’haurà perdut la seva memòria.