La Floresta feminista

El passat diumenge 6 de març la plaça de l’estació de la Floresta es va omplir de reivindicacions, dolçor, duresa, crits, cant, dansa, sexualitat, literatura, atreviment, serietat, goig, fermesa, caliu, colors foscos, prudència, colors vius, desitjos, exigències, dolor, felicitat... La Floresta feminista celebrava el dia Internacional de la dona i ho feia amb la diversitat que caracteritza el barri.

Podem dir que el feminisme és un moviment heterogeni que busca qüestionar la dominació i la violència dels homes sobre les dones que es duu a terme a través de la imposició d’uns valors, rols i lleis que perpetuen la desigualtat de drets, en detriment de la dona. Però com podem aconseguir aquest objectiu?

Conec dones de tot tipus que lluiten per la igualtat de drets entre home i dona, i ho fan des de diferents posicionaments, a vegades àmbits més públics o més privats.

Algunes raonen per fer una reivindicació política que és intel·ligent i brillant. N’hi ha que s’alliberen sexualment i expressen amb una valentia i força admirables. D’altres s’arrelen a la terra i busquen la seva essència amb una espiritualitat terrenal deliciosa.

Però totes aquestes lluites són realment feministes? En la meva opinió, els éssers humans som tan diversos que és impossible trobar-ne dos iguals. I si pensem en la naturalesa de la dona, veiem que cadascuna de nosaltres tenim qualitats i matisos diversos i canviants, que ens fan molt diferents i ens enriqueixen. Inclús a vegades ens trobem que nosaltres mateixes som diverses dones al mateix temps.

Per tant, si volem seguir avançant en la lluita feminista i anar més enllà del superficial canvi legislatiu i profunditzar en els comportaments de l’àmbit privat on tenen lloc els invisibles micromasclismes, hem de respectar i aprendre de cadascuna de les manifestacions feministes, siguin quina sigui.

Diumenge hi va haver una gran diversitat de dones a sobre de l’escenari o que se’l mirava des de baix. Quan les mirava, totes érem una. I en cadascuna de nosaltres, podia veure a la resta. I totes aquestes forces unides, eren infinites i il·limitades. Tot era possible. Érem imparables.