La formació permanent dels mestres
Si després de 26 anys de professió, només m'hagués quedat amb el que em van explicar a la Universitat!
La nostra feina és preciosa, formar persones és un dels objectius més bonics que es poden tenir en una tasca diària com la nostra. Per això cal tenir un munt de recursos per poder garantir el procés evolutiu de tots els nens i nenes que ens arriben al Sol Solet, uns més vergonyosos, els altres més xerraires, uns més nerviosos, d'altres més tranquils, uns més lents, d'altres que avancen a gambades, i tots a la mateixa classe, enriquint amb la seva diversitat als companys i companyes.
La mestra guia el seu aprenentatge mitjançant el joc, la paraula, la mirada, i l'experiència que ella pot aportar al grup classe. Com ens parlava la Verònica Bronstein, mestra de mestres, a la jornada de l'Associació de Llar d'Infants de Catalunya, avui en dia ens trobem a l'aula amb una diversitat familiar (adopcions, separacions, pares o mares que viatgen molt, famílies monoparentals,...) que cal conèixer, comprendre i donar el suport adequat quan ens necessitin.
I com afronta tot això una mestra? Una mestra, segons el meu punt de vista, té dos camins en el seu dia a dia, pot optar per entrar a l'aula a "passar el dia" d'una manera correcte, ètica i tranquil·la, o bé pot optar per entrar a la classe cada dia amb uns ulls nous, és a dir, a treure el màxim profit de tots els alumnes i totes les situacions que envolten a l'aula, ideant maneres de fer que funcionin al grup classe però també siguin profitoses per l'evolució de cadascun dels alumnes i famílies que conformen el seu entorn escolar.
Aquest segon no és pas un camí fàcil, senzill i pausat, però si satisfactori, enriquidor, i motivador tant pels alumnes com per les seves famílies. L'emoció s'encomana, les mestres som capaces de motivar més enllà de les parets de les aules, fer arribar el nostre projecte a les llars dels nostres nens i nenes.
Per tot això cal formar-se, cal anar a trobar nous camins, noves opinions, noves experiències, nous projectes, noves idees, cal escoltar, i passar tot el que sentim pel nostre "colador" personal, veure que en podem aprofitar en el nostre dia a dia, quines idees ens sorgeixen a partir d'allò que ens expliquen, com portar-ho a terme a la nostra classe, a qui i en què ens poden ajudar, alguns ens aportaran més que d'altres, alguns ens obriran portes i d'altres petites finestres, però val la pena créixer com a professionals, tenim una tasca molt bonica, molt important, formem persones, cal que ho fem bé, molt bé.