La generació que es tanca a si mateixa la porta
Provem de tornar al discurs del ponent, però els escons buits són un crit massa fort per escoltar les paraules que ens arriben. De sobte un altre remor a l'exterior de la cambra...El cor se'ns accelera a tots! -"No serà res", em dic, com en totes les altres ocasions durant el matí angoixant...però la remor es torna corredissa i esclaten alguns crits ofegats! Algun dels presents asseguts a prop de la porta s'alcen instintivament, el portaveu interromp el seu discurs...Veiem en un instant que no acaba mai com el mànec gira i la porta llisca sobre sí mateixa per obrir-se. No hi ha aturador, tots sabem el que succeirà. Sense més cerimònia, sense cap fanfàrria, la violència entra amb l’aire de seguretat que només confereix la ignorància...i la democràcia ens és robada. Un escamot avança decidit i s’atansa a l'orador de la tarima, que els esguarda amb la mirada buida. Salten sobre ell i el faristol, i el seu líder ens llança una mirada ferotge. Amb somriure suficient exclama:
-"Venim a informar-vos que està convocada per avui una vaga general d'estudiants a la UAB. Aquesta classe queda interrompuda".
Doncs no, no es tracta de la presa del congrés per la Guàrdia Civil, sinó la presa de la meva classe d’Història Contemporània de Catalunya de l’altre dia, el 23M no el 23F. Van boicotejar la classe i van començar a increpar al professor (el prestigiós Joan B. Culla, presentador de Segle XX a canal 33 i reconegut erudit) amb una paraula que realment em va sorprendre “ignorant”. On està el respecte? Hem perdut els valors i les bones maneres, un professor és una autoritat i cal mantenir la seva dignitat com a tal.
L’assemblea de la facultat de Filosofia i Lletres va proposar tres vies per tal de manifestar el seu descontentament a la situació actual que es troba la Universitat: 1) Vaga indefinida, 2) Segrest d’exàmens i 3) Aprovat polític (fins i tot un notable polític). Tres vies imposades sense saber l’opinió de la majoria, sense tenir en compte els drets dels que volen acabar el curs 2011-2012 sense cap incident. Un segrest d’exàmens comportaria no publicar les actes (document públic) i això suposaria una infracció a la disciplina universitària i és un fet denunciable. A més, dificultaria les matriculacions pel pròxim curs 2012-2013 i això ens perjudica a nosaltres mateixos. Un aprovat polític seria equivalent a que els deutors internacionals perdonessin els deutes a Espanya. Això no passarà, el món real no funciona així. Aquestes són les actituds irresponsables que ens ha portat a aquesta situació actual.
Realment creiem que un aprovat polític aconseguirà millorar la situació dels universitaris i la situació del país? Ganes, constància i esforç són els elements que ens calen per tenir un nivell educatiu equiparable als països capdavanters, ens els quals els universitaris es proposen ser els líders. Aquestes contradiccions i errors de mentalitat són els que ens arrossega al fons.
No ens enganyem, el que cal és exigir el màxim rendiment, o no hi ha futur per a ningú. És necessari que un universitari expliqui això a un altre universitari d’aquest país després de tot el que hem aprés de la crisi? Reflexionem-hi!
Segueix @anna_farre l twitter.