La il.lusió de cada setmana
Descobreixes que hi ha companys. Que els partits no es guanyen tot sol. Que al camp un no pot estar a qualsevol lloc i que en canvi les posicions i els moviments tenen un sentit. Perds partits i t’en vas a casa fet un nyap amb plors i mala llet. Però en guanyes d’altres i aleshores et sents important. Et veus capaç de ser algú a la vida. Entrenes amb els altres i apretes per ser cada cop millor. Comences a veure el futbol professional per la televisió. T’enamores d’un equip i aquest t’acompanyarà tota la vida… perquè a la vida es canvia de casa, de cotxe, de feina, o de parella, pero mai es canvia l’equip del teus somnis. Et regalen la semarreta d’aquell equip i surts de casa veien-te un crack del futbol.
I a mesura que passen els anys la teva vida va transcorrent paral·lela a aquella il.lusió. Saps que els cicles són com els de l’escola: de Setembre a Juny. Que hi ha una pretemporada. Que les lligues poden ser més o menys difícils. Que hi ha equips que volen jugar a futbol. Que n'hi ha d’altres que no ho entendran mai. I tú et vas posicionant al camp, entre els companys, dins aquell món. A un li agrada tocar-la, a d’altres ens emociona defensar. Els més sonats cauen sota els pals i sempre seran l’amic porter que necessitem al darrera… Pero ja fa anys que la teva il.lusió de cada setmana és aquell partit amb els teus companys que ara ja són els teus amics.
Arribes a senior. La duresa del futbol t’ajuda a ser diferent a la vida real. Els que sempre hem jugat a aquest esport veiem moltes coses diferents als que no ho han viscut: hem jugat en equip, hem guanyat uns valors, hem vist la realitat de tots els estaments socials... L’olor de Reflex al vestidor ens acompanyarà tota la vida. Els crits d’euforia o les cares avergonyides de tot un equip s’ens quedaran a la memòria per recordar aquells grans o mals moments. I any rere un altre la nostra il.lusió no minva. S’acosta el diumenge i els nervis apareixen de nou com quan tenies deu anyets. Tens un nou repte al davant. Tens un nou partit de futbol per jugar.
Però, malauradament, hi ha un dia on els ossos, les lesions, el puto cor, o sencillament els maleïts anys fan que t’adonis que ja no aportes res al teu equip com a jugador. Que potser és hora que et treguis les botes, deixis de posar-te les espinilleres i penjis la semarreta a un armari on cada cop que l’obris t’enrecordis que tu realment ets un jugador de futbol pero t’ha passat el torn de gaudir-ho.
Els que teniu la sort d’encara ser algú dins el vostre equip, no deixeu de sentir aquella il.lusió que cada setmana us dóna el futbol. Hi ha un dia on només ho pots veure desde la gradería o desde la banqueta. I mai més torna a ser el mateix.
Més informació