Xavier Guix, directiu de la secció de futbol del Júnior FC

Opinió

La informació esportiva a l’estiu

Malgrat l’època de tot l’any on un té més temps per practicar esport és l’estiu (si és que les vacances les feu en aquestes dates), sí que és veritat que els esports més majoritaris passen un parell de mesos on la competició s’atura. No és així amb altres especialitats, però si un calcula que dels quatre diaris esportius més venuts a l’estat espanyol, el noranta i escaix per cent de les noticies se les endú el futbol, i la resta podríem dir que el bàsquet i tres o quatre esports d’elit més, doncs aquesta temporada de vacances resulta paradoxalment ben poc agraïda pels mitjans escrits tradicionals.

Mentre la majoría dels mortals ens atrevim a fer esports d’aventura, altres relacionats amb el mar o la platja, o al menys ens queda temps pel nostre partidet de tennis, de padel o del que sigui amb els amics, hi ha milions de lectors que encara segueixen fidels a les “notícies” dels diaris com l’Sport, El Mundo Deportivo, l’As o el Marca. I un, que és de natural futbolista, es pregunta: què carai hi troben a aquests diaris d’interessant a mig Juliol? No està clar que dels centenars de notícies que hi apareixen la majoria són per omplir paper i extranyament n’hi pots encabir una que valgui la pena?

L’estiu es divideix en tres tipus de notícies: les de competicions especials que solen ser un cop acabades les temporades: eurocopes, mundials, olimpiades… que per a mi em segueixen semblant poc rellevants per uns mitjans com els escrits; les de competicions menors o partits amistosos que ja comencen a carregar quan lleigeixes els titulars, amb aquell típic torneig de costellada on et fan sonar que hi va el Barça o el Bayern de Munich i acaben sortint a la gespa mig equip del juvenil i tres nous jugadors que no els coneix ni sa mare; i les pitjors: els inacabables articles sobre fitxatges increíbles, mogudes dels jugadors de vacances, bodes i similars… en fi, l’Hola de l’esport que no hi ha qui l’aguanti.

Curiosament som a un país on bajanades com l’Hola, el Lecturas, o el Salvame de luxe tenen un públic més que fidel. I curiosament als mateixos que són capaços de veure cents de partits a l’any per la tele o al camp els interessa seguir comprant premsa “especialitzada” a l’estiu per sentir que tal o qual jugador és sempre a punt de ser fitxat pel Barça o pel Madrid quan la majoría sabem que ni de bon tros arribaran a cap acord, i el que és pitjor: que ens es igual.

Darrera data: a l’estat espanyol un deu per cent de la població llegeix un diari cada dia. Però és que la meitat d’aquests són els quatre diaris esportius…! Quin nivell! No ens extranyem doncs que Telecinco creixi en adeptes cada dia que passa…