La mina i pedrera Berta
A l’extrem nord-oest de Valldoreix, entre el Puig Madrona i el Puig Pedrós de l’Obac trobem la pedrera Berta i les restes de l’antiga mina del mateix nom
El 1904 la mina era coneguda amb el nom d’Elisenda i la concessió de l’explotació estava a càrrec de Jaume Amat i Trabal. L’any 1908 la concessió es traspassa a Damià Cardoner. La mina d’aquella època tenia una superfície de 10.000 metres quadrats. L’any 1921 l’explotació s’atorgà a Berta Cardoner Bouvard, filla de Damià que li donarà el nom que ha arribat fins els nostres dies. Durant uns treballs de perforació del cinquè nivell, una barrinada inundà les galeries i pous dels nivells cinquè i quart.
A partir de l’any 1922 i amb l’impuls de la urbanització de Valldoreix es canvià l’activitat i es passà a l’extracció de pedra, primer d’aglomerat montserratí, típic de moltes tanques construïdes principalment per la família Borràs i més tard el batòlit granodiorític, una pedra de color blavós que forma part de les tanques i sòcols de moltes cases de Valldoreix. La inundació de les galeries va fer que el sr. Borràs comercialitzés aquesta aigua, donant servei d’abastament a les poblacions de Valldoreix i Rubí. Durant molts anys la població valldoreixenca sentia les explosions de dinamita que s’anaven menjant la muntanya, normalment els dissabtes per la tarda.
A l’actualitat, l’explotació de la pedrera continua, amb una extracció diària de 3.000 tn. L’activitat extractiva al llarg de quasi 90 anys ha creat un gran forat de 190 m. de fondària amb una extensió de 8,5 hectàrees. A banda del granit utilitzat en la construcció, s’ha extret també una gran quantitat de minerals, alguns dels quals formen part de les col·leccions de museus d’arreu del món. Entre aquests minerals destaquen: galena, plata, fluorita, esfalerita, limonita, argentita, cuprita, arsenopirita, cerussita, malaquita, atzurita, molibdenita, vanadinita, pirita, blenda, calcita, baritina, anglesita i així fins a noranta. La mina i pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya, tot un tresor a casa nostra.
Segueix @jjcortesgarcia al twitter i al facebook