La part fosca de les Olimpíades

Aquest any hem celebrat el 25è aniversari dels Jocs Olímpics: Barcelona es va posar guapa i es va convertir en la capital mundial de l'esport. El món ens mirava (sí, llavors també) i això implicava que havia de sortir tot rodó: no hi podien haver reivindicacions territorials als estadis en forma de pancartes o estelades i, ni molts menys, es podia permetre una xiulada al rei, que en aquell moment era Joan Carles.

Aquí és on hi entra l'Operació Garzón; el jutge Baltasar Garzón va ordenar la detenció de desenes de persones vinculades presumptament a Terra Lliure, per tal de reprimir qualsevol moviment independentista durant els Jocs. Entre els detinguts hi havia dos santcugatencs, Eduard Pomar i Ramon Piqué. Tots dos han explicat en un documental de Televisió Sant Cugat les tortures a què van ser sotmesos. Tortures per aconseguir que diguessin el que volien els agents de la guàrdia civil que els custodiaven.

Al documental, relaten amb una cruesa i una naturalitat que esgarrifa els cops que van rebre a diferents part del cos, com els van rebentar els timpans pegant-los amb les mans obertes a les orelles o com els asfixiaven amb una bossa de plàstic. En el judici, tres anys després que se celebressin els Jocs, els van indultar. El Tribunal d'Estrasburg va condemnar anys després l'Estat espanyol a indemnitzar cadascun dels detinguts per no haver investigat les denuncies de tortures. Ramon Piqué diu al documental "no vam ser els primers torturats ni serem els últims". Han passat 25 anys però ells no volen que s'oblidi. Fa uns mesos, el ple municipal va aprovar una moció de reconeixement als torturats per l'Operació Garzón; per cert, que PP i Ciutadans hi van votar en contra.