La revolució de la gent

S'ha parlat de la revolució dels somriures, o la dels clavells. La primera revolució de whatsapp, twitter, proxy i VPN però, per damunt de tot, és la revolució de la gent.

Aquest 1-O tothom ho repetia: la gent! Tots hem viscut moments memorables. Fins en els episodis més vergonyants d'indignitat policial, el que sempre destaca és la gent. Gent amb actituds que posen pell de gallina. Joves dels que ens sentim orgullosos. Àvies que han arrancat aplaudiments en creuar el pati d'escola per anar a votar.

Parlant d'aplaudiments, els Bombers, els Mossos. Voluntaris que es juguen la pell, literalment, com s'ha demostrat, per un somni que comencem a tocar amb els dits. Veïnes i pares d'escola que han dormit a les aules, als gimnasos o al ras. Àngels i sant peres que han aparegut, vist i no vist, carregats de claus màgiques que obrien locals que mai haurien d'estar tancats a la llibertat. La gent! El relat ha estat doncs de la gent.

Els miraves els ulls i tothom ho duia a la mirada. L'actitud pacífica, el bon humor, no caure en provocacions ni en el cansament, determinats, fent pinya! La dignitat, l'orgull de qui som, de reconèixer sense cap dubte qui ens representa i qui no.

Quan, a quarts de tres de la matinada, vaig decidir anar a dormir un parell d'hores en un racó del gimnàs, em vaig adonar que en un sol dia havia parlat més que en tres anys amb aquell veí. Vaig recordar l'abraçada amb l'amic que en feia vint que no ens veiem. I em vaig adonar que, segurament, ningú més tampoc no dormia.

I en aquell moment, com la millor metàfora del que estàvem vivint, vaig desitjar que, en algun racó mig amagat, alguna parella estigués fent l'amor.