La rivalitat entre actors

Quan a dos actors que treballen en una mateixa obra se’ls pregunta si hi ha rivalitat entre ells, sovint acostumen a contestar que no; que hi ha complicitat i companyonatge.

I no els falta raó. Quan ets dalt de l’escenari fas qualsevol cosa al teu abast perquè la representació tiri endavant. I, si un d’ells fa figa, l’altre li llença un cable per tal de seguir endavant. Crec, però, que també hi ha rivalitat. Una rivalitat positiva, esportiva; però rivalitat al cap i a la fi. Quan veus que el company d’escena s’està lluint amb la seva interpretació, a tu et dóna forces i intentes posar-te a la seva alçada per a no desentonar.

Em va passar a El verí del teatre que vam fer amb Joan Vallvé a la Cooperativa Vinícola. A aquella escena que guardo amb molta estima amb Jaume Pla fent de Quim i jo de Baldiri. I a Taula rodona amb en Ricard Mariné, ell amb el paper de doctor Fortet i jo de mossèn Faristol.

L’altre dia vaig anar a veure al TA Idiota, de Jordi Casanovas. Una Anna Sahun perfecta en el seu paper de psicòloga, amb una dicció i uns registres molt encertats i clars. I un Ramon Madaula sorprenent, on trencava l’estereotip d’actor tranquil i reflexiu que sempre l’he vist fer, per encarar el personatge inicialment passota i derrotat al final de l’obra.

I hi vaig copsar rivalitat interpretativa entre ells. Una pugna que els empenyia a mantenir el nivell al llarg de l’obra. El resultat va ser, al meu entendre, d’una qualitat elevada. Un gran treball només a l’abast d’uns quants elegits.

Però la resposta que donaran, si se’ls pregunta, sempre serà que hi ha cooperació i companyonia. És la correcta.