A la cinquena entrega de la saga digital iniciada l'any 2002 (amb Ice Age: L'edat del gel), el simpàtic Scrat viatja accidentalment a l'espai, provocant una cadena de successos còsmics que amenacen de destruir el planeta.
Mantenint les meravelles visuals pròpies de la franquícia, Ice Age: Collision Course pateix, però, un clar desgast, molt poca cura i un descens de la creativitat pel que fa a la seva història. Els personatges, traçats de manera massa explícita i carregats amb un excés de subtemes, es mouen a través d'una trama que sembla avançar tan sols amb el pilot automàtic de la desgastada fórmula, conduint constantment a una manca total de cohesió.
L'encant ha cedit lloc a la monotonia i l'originalitat als clixés. Potser aquesta nova entrega funcionarà mínimament pels més petits, però els adults que els acompanyin millor entrin conscients a la sala: si no han fet un pla B per aquella hora i mitja, és possible que hagin de lluitar durament contra una inevitable caiguda d'ulls.
El millor: Com sempre, Scrat que, de totes maneres, no compta amb les aparicions suficients.
El pitjor: El pilot automàtic que condueix la història, que no reflecteix la presència de la imaginació.
'Ice Age: el gran cataclismo'
USA, 2016.
Direcció: Galen T. Chu, Mike Thurmeier.
Guió: Michael Berg, Aubrey Solomon, Michael J. Wilson.
Durada: 94 minuts
Estrelles: ** (2)