La sala de concerts, o com aprofitar-se de l'empenta empresarial
Doncs bé, després d'anys sense fer ni cas a aquesta demanda, la qual cosa ha provocat que la majoria de bandes hagin d'assajar a Rubí o altres ciutats renegant de Sant Cugat, l'Ajuntament va fer públic fa uns mesos que la responsabilitat d'oferir una sala de concerts pública on els grups locals pugessin assajar i actuar a preus molt raonables recauria a una empresa privada. Bona jugada. Però no cola. Tampoc l'excusa de la crisis, que segons el consistori, obliga a combinar l'empresa pública amb la privada. Fa deu anys no hi havia crisis, ni tampoc sala de concerts. L'Ajuntament no pot pretendre que una empresa privada tingui la mateixa vocació de servei que una administració. Més que res, perquè no en té cap de responsabilitat ni obligatorietat. L'empresa privada, on l'empresari hi posa els diners, necessita beneficis.
Arribats a aquest punt, l'Ajuntament va voler vendre un espai de música en directe privat (que estaríem d'acord que és necessari a Sant Cugat) com la seva gran aposta per una sala de concerts pública on pels músics santcugatencs tot seria de color de rosa. No és això. El consistori ha volgut aprofitar l'empenta d'un empresari de construir una sala a Sant Cugat per passar-li la responsabilitat de fer una sala de concerts pública. No és tolerable que l'Ajuntament s'aprofiti del projecte d'una empresa privada per voler fer veure que tindrem la gran sala de concerts pública que reclama la ciutat des de fa anys. Així doncs, podem dir que la demanda de més de quinze anys d'antiguitat dels músics locals per disposar d'un espai públic on assajar i on tocar encara no està complerta.