La setmana de la gent gran

A Sant Cugat, la darrera setmana de setembre estarà dedicada a la gent gran. A Valldoreix serà la següent; o sigui, la primera d'octubre.

A tal efecte, hi haurà una sèrie d'actes. Entre ells, una conferència sobre la gent gran. Dins la Comissió de Valldoreix on hi participo, se'm va demanar què n'opinava i vaig plantejar la importància social i econòmica que actualment té aquest col·lectiu.

M'explico. Quan anys enrere s'organitzava la setmana de la gent gran, els actes traspuaven un cert paternalisme. Era un homenatge a una gent que havia treballat en i per una societat i ara, ja inactius, aquesta societat els reconeixia els mèrits. Era, per tant un acte altruista.

D'un temps ençà les coses han canviat molt. La gent gran d'avui dia té un pes enorme en el funcionament de la societat. Econòmic, educatiu, social, esportiu i cultural.

Econòmic, perquè les seves pensions estan ajudant a tapar molts desajustos entre els familiars aturats. Educatius, perquè sovint fan de cangurs dels néts més hores de les que haurien de ser. Aquest temps que són a càrrec seu eduquen -bé o malament- aquests infants. Social. Molta gent gran està integrada en grups de voluntaris i participen en activitats de recollida d'aliments, d'acompanyament de malalts i d'infinitat de projectes socials. Esportius. No solament participen en activitats esportives; sinó que també organitzen perquè altres la practiquin. Passejades, exercicis gimnàstics, competicions de petanca o escacs... Cultural. La gent gran organitza excursions, visites a museus, xerrades, cursets d'informàtica, de català, teatre, actuacions musicals...

Tant és així, que si ara, per exemple, es pleguessin de mans o desapareguessin, la societat experimentaria un sotrac, un desajust que es veuria obligada a tornar-se a dissenyar de nou.

Aquesta setmana a la gent gran no hauria de ser un homenatge a un col·lectiu en reconeixement al qual han fet, sinó un agraïment a la tasca que desenvolupen en aquest moment a la societat.