La Sílvia voltava entre la gent

Diumenge va començar la 23a. Mostra de Teatre a Valldoreix. La Marta Uxan va interpretar Diàleg de minyones, un recull de tres contes Aquella paret, aquella mimosa i Zerafina de Mercè Rodoreda i La minyona suïcida de Santiago Rusiñol.

Aquests contes havien estat adaptats i interpretats inicialment per la Sílvia Sevan. De fet, va ser ella qui, fa uns anys, va venir a Valldoreix a representar-los.

Posteriorment, la Marta, va fer arranjaments d'aquesta obra i la va interpretar en diferents llocs. A Espiral, teníem ganes de portar-la a la nostra programació i, per fi, ha estat possible en aquesta 23a. Mostra.

Fer comparacions entre la Sílvia i la Marta seria absurd. Cadascuna és cadascuna. I la Marta va estar genial. Va impregnar els tres personatges d'una tendresa immensa. I mireu que n'eren de diferents! Doncs acabaves estimant-les a totes, comprenent-les solidaritzant-te amb elles.

El públic la va aplaudir força. Tanta estona que no la deixaven tornar al camerino. Molta gent de l'espectacle i la cultura, les autoritats de Sant Cugat i Valldoreix, un públic de qualitat entès del fet teatral no deixaven d'aplaudir-la.

I jo sentia l'alè de la Sílvia dins la sala. Anava i venia entre el públic. Pujava a l'escenari, s'amagava entre cametes i bambolines. Acariciava la Marta mentre actuava, s'asseia entre els nens del taller, del seu taller.

La pressentia contenta, plena de vida i de força, amb ganes de seguir bregant pels escenaris. No, no ha marxat, està encara entre nosaltres. No la percebeu al vostre costat?